QUIN DIA MÉS BONIC I MUSICAL QUE APROFITO PER A AVUI

Hola,

Ahir va ser un dia molt bonic i la tarda, musical. La cançó que posaré ara pels "divendres musicals" ja fa temps que la tenia pensada, però per a publicar a la nit de reis. És la nadala que van aprendre a l'escola del nen i que ens van representar. Casualment ahir... Bé, primer explico el dia, que en tinc ganes i després la Nadala.

 

-Dijous pel matí:

Em toca llevar-me aviat. Volia aprofitar el dia. Primer es desperta el nen i després, com la nena seguia dormint i se'm feia tard, la vaig anar a despertar. Va estar una bona estona enfadada. Però de sobte, un canvi en el seu humor i ja vaig tenir a la nena dolça que acostuma a ser. El nen em va demostrar que ja és gran i es va beure tota la llet (bé, va deixar un ditet de res) en una tassa (del Barça...).

Des de que la nena havia deixat el pit i bevia llet de vaca per a esmorzar, ell havia tornat a esmorzar (va tenir un temps de rebel·lia, potser ho explico en un altra entrada i un altre dia) i esmorzava amb biberó...

Vam passar el matí al Cucalòcum. Ells ja hi havien passat una tarda amb son pare així que no em vaig voler posar nerviosa i vam anar fent. A més, suposo que pels matins no hi ha tanta aglomeració i les cues són més portadores. Primer de tot vam veure un espectacle d'animació infantil que tractava sobre la importància de menjar fruita (Dis-fruita-la). L'espectacle en sí no era la gran cosa, però com el nen reia, ens vam quedar. A l'Ada al principi no li feia massa gràcia, però també, de sobte, va començar a passar-s'ho bé. Ens van regalar una (bé, dues, una a cada nen) carmanyola moníssima amb fruita dins. L'Ada va menjar força. Li agrada menjar i fruita també.

Després van voler passar una estona a la ludoteca que hi ha dins del Cucalòcum. El nen diu que li va agradar molt jugar a la cuineta que havia amb sa germana.

Vam veure Lo Marraco (oooooooh) i les carrosses dels reis que estan allà exposades, a l'Àngel Ros (que segons el Pau, l'alcalde guarda els gegants i tira els petardos per la Festa Major...) i també van saltar a uns inflables. Poca cosa més, es feia l'hora de marxar...

 

-Dijous al migdia:

Cap a les 13,30h vam marxar del Cucalòcum. El Pau amb la cara pintada de Rayo Mcqueen i l'Ada de papallona. Van dinar, prou bé dins la limitació de cadascú, però vaja, que no em queixo, eh? que de primer havia verdura bullida. El Pau ja es va encarregar de dir-me que no volia pèsols (boletes), però sí va menjar alguna mongeta i una mica de pastanaga... Vam descansar una miqueta i vam anar cap a Alguaire. Ara us explico que se m'havia perdut a Alguaire.

 

-Dijous a la tarda:

A Alguaire anàvem a un taller de música en família. Això de Taller de música al nen li sonava estrany... ejeje No sé que devia pensar! Per a un nen tan aficionat als cotxes, un taller és una altra cosa.

Em vaig assabentar de l'existència d'aquesta activitat a través d'internet i m'hi vaig apuntar, ja que la nena mostra un interès molt gran per la música i al nen sempre li anirà bé pel seu desenvolupament emocional, vaig pensar. El taller l'impartia la Teresa Malagarriga (professora emèrita de Didàctica de la Música de la UAB), junt amb dues noies més, la Montse i la Concepció, totes tres de Barcelona. Hi vam fer moltes activitats.

Primer de tot ens vam presentar. La majoria de famílies venien directament d'Alguaire i ja es coneixien, per això... Vam fer una rotllana al voltant d'una manteta que havia al terra. La manteta ens va servir per a alguna activitat. Sonava de fons una nadala que no vaig reconéixer i els grans l'agafàvem i estiràvem i arronsàvem. Els petits hi tiraven diversos materials, corrien per davall de la manteta. La temàtica fonamental eren les cançons de Nadal. Vam poder experimentar amb instruments, molt domèstics alguns (per dir-ho d'alguna manera). Es va representar un petit poema. "Sóc la reina de la casa" i la Montse mig disfressada amb un davantal feia música amb dues culleres de fusta, amb un batedor de varetes, com si batés un ou... També vam poder tocar instruments i representar altres poemes musicals. Però els instruments no eren guitarres o pianos, no! això no... Eren bosses plenes de taps de plàstic, per exemple... i vam fabricar un fanalet, ja que la Nadala que us explicava abans era "amb la llum del fanalet"

Per a fer el fanalet, havíem portat caixes de formatgets tipus "caserio".  Vam agafar un full de paper de forn i el vam doblegar per la meitat per la part més llarga, així podíem envoltar la caixeta de formatgets, però només vam agafar la base de la caixa. Obrim el full de paper de forn i el pintem amb cola. Vam enganxar serpentines, trossos de paper cel·lofana, etc. Un cop fet això, tanquem el full de paper de forn i envoltem la caixeta encolada. Al mig hi posem una espelmeta. El resultat (perdoneu les fotos):

 

 

Va ser molt bonic quan les vam encendre estant a les fosques. Ningú va ser prou atrevit com per a explicar el seu desig, el que demanava als reis. El Pau no va ser capaç d'explicar-me cap cosa que volgués que no fossin joguines, per tant la meva petició és poder passar més temps amb els meus.

AQUÍ HO DEIXO DIT