L'HORA D'ANAR A DORMIR

De vacances, jo. I els nens, ja fa dies. Portem un descontrol en el tema horaris que és massa. Els meus, nens, no han estat mai gens aplicats amb això d'anar a dormir. La nena, encara, però el nen... I ara, aquests dies, els deixem que vagin a dormir una mica més tard <error> (així podem dormir una miqueta més nosaltres al matí). Però és un show, la veritat. I la cosa se'n va de les mans, ja que els hi dones una mica (la mà) i s'agafen el braç sencer... i l'estiren, i l'estiren com si el vulguessin arrencar. Arriben massa cansats al llit i ningú vol ser conscient de quan és el moment d'anar a dormir.
Al moment d'anar cap al llit, el que pitjor s'ha portat sempre, ho fa (se'n va al llit), però sempre espera la companyia d'algú, sobretot la meva. Però si la nena encara està desperta, primer l'he de fer dormir a ella i aquí està el problema. La veritat és que a la nena se li'n va molt l'olla (dit amb tota l'estimació del món). Ens regala escenes dignes de comèdia absurda televisiva.

 

- Ja deixem de banda el fet de cantar-li una cançó, cosa que trobem normal. Però entre crit i crit ens demana, que si s'ha fet caca (mentida!), que si vol una "tortita" (però si no en tenim!!!), que si es vol acabar el sopar, que si vol pernil, que si vol un "danonino", que si vol llet (la nena deu passar gana), que si vol anar a dormir amb el papà, que si vol anar al bressol amb la mamà, que si vol estar en braços, que si vol estar en braços però a la cadira, que si vol dormir molt tapada, que si no vol tapar-se, que si vol la Quiquina (nina) per a dormir, que si no la vol (i la llença amb ràbia), que se li ha ficat un cabell a la boca... uf! no exagero, no... Al final, si el Pau s'ha aconseguit adormir tot i els crits de la nena, la portem al nostre llit i ara li agrada que li cantem "Baixant de la font del gat, una noia, una noia. Baixant de la font del gat, una noia i un soldat..." I la mamà, ho canta i sovint la mamà s'adorm abans que ella.
Al final, "ens hem unit al nostre enemic". Si més no, pel que fa a la manera de fer dormir al nen. La nena ha fet un petit canvi en aquest sentit i ens té una mica desconcertats. Així, com ja vaig explicar alguna altra vegada, per a fer dormir al Pau, me'n vaig al seu llit, li llegeixo un conte, el faig llegir a ell ;) (les fitxes de lectura que porta de l'escola), intento que m'expliqui com li ha anat el dia (no explica gran cosa...) i el que és eficaç és deixar que em toqui els cabells. Potser em queixi de vegades, però en el fons m'agrada fer-lo dormir així. I quan trobem una rutina efectiva per la nena, ja us la diré.
A la nena últimament li costa molt anar a dormir. El primer badall arriba més tard del que acostumava a arribar. Aquesta nena era de les que al primer signe de son, ipso-facto quedava adormida al seu bressol. Aixó sí, ara encara, un cop s'ha adormit, dorm tota la nit sencera (com a norma general, però per exemple aquesta nit passada, l'he hagut de portar al nostre llit). Alguns cops som quatre al llit, però avui li he demanat al meu company que s'emportés al nen, que estava al nostre llit, per a fer lloc a la petita, qui es queda amb cara de satisfacció al seu "nou" emplaçament. Em recorda el joc de les cadires, aquell d'anar voltant-les, però amb llits...

Aaaaai, Santa Paciència! Com fan patir els nens.
El fer-los dormir em fa patir, perquè comencen a plorar i xisclar. Ells no volen anar a dormir i això em fa patir, veure'ls i sentir-los plorar.
Així intentem trobar el millor per a tots. El millor pels nens, per a què no plorin i el millor per a nosaltres i que puguem descansar en pau (per les nits). I què millor que anar a dormir amb una abraçada? Sí, val, aquests dies anem sortint de mare... però quan la nostra rutina funciona, és meravellosa. I sí, som dels que arribem tard a casa i els nostres fills van normalment a dormir més tard que altres nens. Però, ja me'ls conec als meus nens i trobo que tenen una energia immesurable i quan he intentat que vagin a dormir a hores una mica més decents, m'he trobat amb rebequeries. Cridaven i ploraven perquè m'estaven dient que no tenien son. O potser m'estaven dient que volien estar una estoneta més amb mi. Per això "he sucumbit" i el Pau s'adorm amb mi. I sabeu què? que es desperta durant la nit, com quan era un nadó, perquè em busca i ell solet es ve al nostre llit. Però és bonic i s'han d'aprofitar aquests moments.
I com deia, els nens tenen aquesta energia, cansats no van. O sigui que suposo que dormen el que ells necessiten dormir...




  

 

AQUÍ HO DEIXO DIT