Això, això mateix és el que em deia ahir. Aquestes botes estan fetes per a caminar. I les tinc fetes pols. Les tinc des da fa un “futimé” d'anys. Me les vaig comprar com a bones i n’estic ben contenta del resultat i sobretot perquè les vaig treure millor de preu gràcies a ma cosina. ;)
Però va sent hora de jubilar-les o aparcar-les una mica.
Camino bastant. Llargues caminades des de casa a la feina i necessito calçat còmode. Caminar és l’únic exercici física que faig, així que no vull que acabi sent una tortura. No busco unes sabates especialitzades, però sempre m’enamoro de sabates que no em convenen i ahir, conscient d’això, buscava botins (que es veu que estan de moda) còmodes i xulos. Quina odissea! No trobava gaires que a la vista m’agradessin. Després hi ha el problema de trobar el número, sobretot ara en plenes rebaixes. Ja m’era igual el preu. Vaig pensar que si em duren tant com aquestes que dic, estaran ben amortitzades. L’any passat em vaig comprar unes sabates moníssimes, no gaire cares, però les he portat un parell de vegades. Em fan molt mal als peus. És horrible. Sabeu allò de “lo barato sale caro”? Doncs això... Ara la culpa no és realment de les sabates, si no dels meus peus. Bé, que si algú vol unes sabates “preppy” per un mòdic preu, que m’ho digui a veure si fem tractes ;)
El cas és que algun botí més casual sí que vaig trobar i m’agradava, però hi ha el handicap de què durant la setmana o vaig amb roba de vestir o vestidets i trobo que no pegaven. I que pel cap de setmana estaven bé aquelles botes que vaig veure, però em resulta més imprescindible calçat per a anar a treballar (per sort o per desgràcia).
A veure si tinc una altre petita estoneta i m’escapo a la recerca del botí ideal.
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada