dimecres, 24 de desembre de 2014

LA CANÇÓ DEL "AIGUA NAUI"

Sí... aquella que fa... "aigua naui iu a merri crisma"







I com és Nadal i al "cole", al Festival, les alumnes de dansa i gimnàstica rítmica van deixar bocabadada a la nena amb el seu moviment tant marxós en sonar, entre d'altres, aquesta cançó, i ara demana que jo li canti (Oh! si us plau, no...)... aprofito i felicito el Nadal i l'Any Nou a tots els companys i amics amb l'ajuda dels Boney M.

I com s'acostuma a fer en aquestes dates, es fa una petita revisió del passat i arriba un temps d'esperança tot pensant en el proper any. Que alguns pensaran: que sigui millor que l'anterior, altres, que com a mínim sigui igual i uns altres estaran desitjant que el 2014 acabi i que no torni mai més.

Una recorda desitjos no complerts. Dies d'enfonsament. Dies d'alegria. Somriures. Enrabiades. Agraïment pels bons moments. Queixes.

I al cap a la fi, aquesta pensa, que tot hauria d'arribar així que una mica de Keep Calm no estaria malament... de tant en tant... ;) i, sobretot, no tirar la tovallola.
2014, no has acabat de fer net...

Espero que el 2015 sigui una mica més perfecte, s'endugui tot el que s'ha d'endur i ens porti tot el que ens ha de portar.





I que no quedi cap desig sense complir.
MOLT BONES FESTES.

AQUÍ HO DEIXO DIT.






dimecres, 10 de desembre de 2014

TERRATRÈMOL

Era una nit freda, tranquil·la.
L'Hilda intentava dormir, estava morta del cansament, però el fred no la deixava. Estava tota encongida i amb el pes de les mantes al damunt. Tot i així, l'Hilda no podia dormir.


Sembla que la Murana estava fent de les seves.
La vida havia anat passant pausadament i la bruixa, s'avorria. Darrers esdeveniments de la seva penosa vida la pertorbaven i buscava altre cop desfogar-se amb l'Hilda.
Li encantava, com a bona bruixa que era, moure el dit índex de la seva arrugada mà i fer fluir la seva malèfica màgia a través d'ell. Dirigia el moviment del seu llarg dit observant a través dels seus petits ulls, per damunt de les seves ulleres, recolzades sobre la punta del puntiagut nas.
Sobretot tot això li provocava grans riallades si la víctima era la seva odiada Hilda.

I l'Hilda, acurrucada al seu llit, sentia la fredor que la màgia negra de la bruixa li provocava.
Pensava que s'estava posant malalta. Pensava que estava agafant febre.
De sobte, va sentir una tremolor, però no era la provocada pel fred. Una sacsejada. D'un costat a l'altre.
Sentia trons. Sentia els porticons de la finestra. 

Un gran soroll.

Sentia que tot sota seu, llit inclòs, trontollava i no podia cridar. No li sortia la veu. I aquell gran soroll que l'envoltava era esgarrifós.
Tenia por. Li feia mal la panxa. Es sentia fràgil i estava perdent el coneixement.

La llum del sol entrava tímidament per la finestra. Els porticons havien quedat mig oberts i la llum il·luminava la cara de l'Hilda.
En despertar-se, va notar una sensació inexplicablement, de tranquil·litat.





AQUÍ HO DEIXO DIT


dimarts, 9 de desembre de 2014

DIMARTS BREUS

I una manera com qualsevol altra de començar una conversa (el nen)

- Mamà, quan viatgem a l'espasio...

I, clar, ja no recordo la resta de conversa perquè em pixava de riure
:)
Potser volia preguntar per si havia de portar cinturó de seguretat, si li agafaria son al coet, si les butaques serien còmodes, quin idioma parlarien...


AQUÍ HO DEIXO DIT