No sé de què parlar, però en tinc ganes. La inspiració vola a prop, per damunt del meu cap. És per això que em poso a escriure, al bloc, i aquí ho deixo dit.
Parlar per parlar, fa por. Hi ha una timidesa combatuda però no vençuda que fa que aquí, al teclat de l'ordinador, pugui expressar-me.
La inspiració moltes vegades no ve, no vola a prop, per damunt del meu cap. S'ha d'estimular. Però, veureu, aquí són dies tranquils, amb poques novetats. Molta feina a la feina i ganes d'estar a casa quan hi estic. Amb els meus. Si puc, descansant. I si no puc, armant-me de valor per a aixecar el cul i posar-me la música ben alta i ballar amb els petits i intentant entendre els jocs del gran, amb els seus interminables circuits de cotxes fent carreres, i atenent les carícies de la petita. I amb tot això la tele, la dels "senyors que parlen", poc. No sé què passa pel món. Ara, si em parleu d'algun personatge dels dibuixos, potser sí que us en puc dir alguna cosa. Fins i tot esplaiar-me. I també perdria la noció del temps pensant en les quatre ratlles que sovint fa el nen en un paper i que potser no semblen res, però ell de seguida li troba el sentit a la seva obra.
Per això disculpeu si aquest no és un bloc àcid i crític. Disculpeu si no us sembla interessant, però és el meu bloc. I seria absurd opinar sobre els temes de corruppció política, la sobirania del nostre país i altres temes socials. Tothom ho fa.
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada