Avui hem passat el dia a
Solsona, celebrant el carnestoltes. Hi hem dinat, però hem arribat per la tarda
amb gana.
Hem esperat a què els
nens es despertessin de la migdiada (el cotxe, "mano de santo", perquè si no… “de
què”? aquests nens fan migdiada… uf!)… Doncs això, en despertar-se, ens hem
posat a fer creps i a passar una bona estona.
Amb un ou, una mica de Farina,
llet i mantega, ens hem posat a la cuina.
Tot barrejat a la batedora, amb l’ajuda
inestimable del nen, i supervisant-lo a fi de què no quedés cap grumoll a la
mescla, hem fet creps dolços (de crema de cacao) per a berenar i una segona tongada
(el pare) per a complementar el sopar, de creps salats (de pernil i formatge).
La nena farcint el seu crep |
Realment hauríem d’haver
deixat reposar la barreja, però les ganes d’estar a la cuina i la gana! apretaven.
I així, gràcies al
cullerot i la paella gairebé nova (important per a què no es quedin enganxats i
lletjos els creps) hem fet aquesta activitat culinària. També cal dir que
millor que la paella tingui un diàmetre gran.
Amb un ou
surten just quatre creps. El primer
sempre queda més greixós i lleig i sovint es tira… És per això que al final hem
fet aquestes dos tongades de creps.
En resum,
nosaltres ho hem fet així per a fer entre sis i vuit creps:
-
Dos
ous
-
Quatre
cullerades de farina
-
100 ml (o
potser una mica més) de llet
-
Dues
cullerades de mantega
Per a anar bé, el farcit
s’hauria de posar mentre la crep està a la paella i tancar-lo. A nosaltres ens
agrada donar-los-hi forma de "triangulet".
Ja veieu que és una
recepta fàcil i ràpida. Segur que molts ja coneixeu la recepta del crep, no és
cap secret, però he pensat que seria una entrada interessant pel bloc.
Quins farcits hi podríem
posar més?
AQUÍ HO DEIXO DIT
Nosaltres tambe en fem molt sovint!! Les fem per sopar i hi posem coses ben variades: des del pernil dolc amb formatge, amb carabasso i ceba, amb espinacs, amb tonyina...
ResponEliminai si ens sobra massa tb les fem amb una mica d sucre i estan molt bones!
Això de les creps ha estat un gran redescobriment. A nosaltres ens encanten, però al gran no... fins que sorprenentment un dia vam veure que de postres al cole havia menjat crep de xocolata i se l'havia menjat tota. Des de llavors, n'hem fet un parell de vegades i amb èxit!
EliminaPer tal de no ser tan golafres, haurem de posar-hi altres farcits. Aquests que dius tu també han d'estar boníssims!
Quina bona pinta, i el ajudant inmillorable!
ResponEliminaJe, je, gràcies Míriam!
ResponElimina