Vaga General del 14 de novembre

Reconec que no estic fent gaire cas a la vaga general del 14 de novembre (14N). Per una part sento que això no va amb mi i descobreixo una cara irresponsable de mi mateixa (que no m’agrada). Per l’altra banda és lloable el que fa la gent que té idees tan clares i lluita pel que vol, fins on es pot arribar per uns ideals més que justos. LLOABLE!

Estic tan capficada amb el dia a dia que aquest dilluns passat vaig caure del núvol on estava i em vaig adonar de què dimecres era dia de vaga general.

I és que és una vaga a nivell europeu. Té importància, eh? Hi ha un milió de motius per a fer vaga. Tal i com està el país donen ganes de fer una vaga indefinida. I... o vist d’una altra manera, el país està com està perquè hi ha molta gent que no ha fotut brot en tota la seva vida.

Per sort, tot i queixetes que tinc de la meva feina, em sento privilegiada. Però si ho mirem des de fora, no us explicaré res que no conegueu, ja que qui més qui menys té un familiar a l’atur o més d’un. I qui més qui menys té un familiar funcionari patint les injustes retallades. Per què ho ha de patir la sanitat i l’educació? Per què em sona tant això que estic dient? Quant temps fa que es parla d’això? Massa! I als final qui més ho pateix... els que no tenen un duro. Això està claríssíssím!

La fi d’aquesta recessió no es veu. On està el final del túnel? Quina solució pot haver? Perquè està clar que ni anant a treballant a l’estranger... Allò de “Vente a Alemania, Pepe” no s’està complint. Però la recomanació d’aquesta desconeguda als més joves seria formeu-vos, apreneu idiomes com l’anglès i l’alemany, sigueu responsables, sigueu competitius i responsables!

I per treure ferro a tot aquest assumpte... podríem veure la pel·lícula “Fuga de Cerebros”. No creieu que el títol lliga amb una possible solució? Si més no durant una hora i escaig el nostre cervell s’hauria fugat... Hauríem desconnectat... per després tornar a la trista realitat. Per això és tan lloable que hagi persones que defensin justos ideals!

Però com una anònima com jo no pot aportar res que l’altra gent no sàpigui, he pensat que podria penjar aquest vídeo del Youtube, que si més no, és una ajuda: ens puja la moral i veiem la vida amb optimisme.

AQUÍ HO DEIXO DIT.