divendres, 16 de novembre de 2012

El dia que...

El dia que els meus nens es mengin els meus experiments culinaris seré feliç.

A mi la cuina, de ben petita, no m'interessava gens, però gens... El que sí que m'agradava era la reposteria. Sovint em poso a la cuina i duc a terme alguna recepta que he vist per internet. Podríem dir que les meravelloses fotos que es poden trobar per internet sobre cuina, blogs, recerques fetes degudes a l'avorriment i l'Isma Prados són qui em van fer conéixer i estimar el cuinar. Amb perdó de la meva Santa Mare, que com totes les mares és la que millor cuina del món mundial, però al no mostrar jo gens d'interés, ella suposo que va decidir que no tindria interés en il·lustrar-me.
A l'independitzar-me, vaig tenir clar que volia menjar bé, però fàcil també. I és que és això, era l'època de "Cuina per Solters" i tot i que no podia veure-ho sempre per la tele, visitava el seu bloc i una cosa va portar a l'altra. Ara, m'agrada posar-m'hi, jo em crec que sóc una gran cuinera, però els resultats no sempre són els desitjats.



Ahir, després de dinar i en la poqueta estona que tinc abans de tornar a treballar, vaig tenir ganes de posar-me "manos a la masa". Vaig agafar el paquet de farina, la bàscula (per a mi imprescindible), la batedora i un parell d'ous!
Tenia en ment fer un pà de panses, però al final va sortir un pà dolç de nous (no tenia panses i ja està apuntat a la llista de la compra que hi ha penjada a la nevera).

Ho vaig fer així:

  • Ingredients:
    • 400 g de farina (en el meu cas de reposteria)
    • 2 ous
    • 75 g de sucre
    • 8 cullerades de llet
    • 25 g de margarina
    • 20/25 g de llevat fresc
    • uns 75 g de nous pelades
  • Preparació:
    • Vaig barrejar primer de tot la farina amb el sucre i a la batedora hi vaig posar les clares d'ou i les vaig batre a punt de neu. Aleshores vaig barrejar la mescla anterior a les clares i vaig afegir els rovells.
    • Vaig desfer el llevat a la llet i ho vaig afegir a la mescla que s'estava amassant. Vaig fer servir unes pales amassadores de la batedora, però suposo que hi ha molta diferència amb el que serien les pales d'una panificadora.
    • Vaig estar així uns 5 minuts.
    • Acte seguit vaig afegir les nous i vaig seguir amassant a màquina durant un minut més o menys.
    • Ho vaig fer tot a velocitat mitjana. Em fa por carregar-me la màquina amb tant tute. A més a l'afegir les nous allò feia un soroll infernal.
    • Vaig treure la massa i li vaig donar alguna volta a mà i cap al motlle. Vaig agafar un motlle de plum cake. No es va acabar d'omplir, per això. El vaig folrar amb paper vegetal per a què no s'enganxès.
    • I així ho vaig deixar per a què anés pujant la massa ja que jo me'n vaig anar a treballar. Va estar més de quatre hores, però amb la meitat de temps és més que suficient!
    • En arribar al vespres, vaig posar el forn a 175 º i cap a dins. Vaig voler posar un recipient amb aigua, pensant que amb el vapor potser no s'assecaria tant la massa i seria esponjosa. 15 min.
    • En acabar aquest període de temps, vaig pujar la temperatura del forn a 200 º i ho vaig deixar mitja hora més. I cap a fora.
La crosta, dureta, va quedar molt torradeta. Millor haver-ho posat menys temps. Potser una combinació de 20 minuts i 20 minuts hagués estat òptima.
El resultat, bé.
 
Com jo no pretenc ensenyar res a ningú, si algú es passa pel meu bloc i llegeix això i em vol donar consells... estaré molt agraïda.

El meu company no s'hi va saber estat i vam provar quan encara era calent.
No és un pà espectacular, però a mi el posar-me a la cuina em desestressa. Potser algun altre dia em poso a filosofar sobre les meves experiències a i amb la cuina i amb els aliments en general ;)
El meu fill gran no va voler ni provar-lo.
La meva filla petita aquest matí, ja que ho havia posat per a esmorzar, sí que ha tingut curiositat. Li he donat una llesqueta i ha fet un parell de mossegadetes. Crec que es pensava que era coca i com no devia ser el que s'esperava, m'ho ha tornat.

En fin... el dia que els meus nens es mengin els meus experiments culinaris seré feliç.

AQUÍ HO DEIXO DIT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada