Segons Google avui és el dia dels infants.
Segons jo, cada dia és el dia dels meus infants.
Segons la societat, no pot ser cada dia…
Com moltes altres mares, em sento malament havent de deixar els nens a les seves respectives escoles i (a sobre) haver d’anar a treballar. Els temps no estan per a queixar-se massa i encara sort de tenir una feina i una feina que m’agrada. Tot i que més afortunada em sento de ser mare, tenir uns fills tan guapos i tan llestos i un company tan comprensiu, tan bon pare, tan, tan...
I el meu cap està totes les hores pensant amb ells. Pensant en com puc passar el (poc) temps que tinc amb ells, pensant en com educar-los millor (als petits), pensant en què podríem fer per a sopar, què preparem per a l'esmorzar que s'haurà de portar a l'escola, etc.
I tant pensar, tant pensar, la feina remunerada es veurà afectada (aix!).
M’agradaria que el (poc) temps que passo amb ells fos de qualitat, però influències externes fan que no sigui així. Sempre penso que m’hauria de relaxar més. Les persones que més estimo del món, sovint reben un crit. :(
Els nens són adorables, sí, però també fan perdre la paciència. Però perquè fan perdre la paciència? Doncs perquè si quan estic a la feina tinc el cap pensant en ells, quan sóc amb ells, tinc el cap pensant, en què “ara juguem una mica, sí, però després ràpid a banyar-se o a posar-se el pijama, perquè després han de sopar i si pot ser a dormir d’hora, ja que encara he de preparar tota la roba de l’endemà i no la tinc planxada blablabla i vull anar a dormir que ja no m’aguanto de son o em fa mal el cap”. RELAAAAAAAAAX SI US PLAU!!!
I els caps de setmana passen ràpid i els nens tenen una energia que ja la voldria jo. Alguna dia he pensat en menjar el mateix que mengen ells, però crec que em moriria de gana :S
Bé, i aprofitant l’avinantesa (s’escriu així?) he googlejat una mica i he vist que avui 20 de novembre es commemora la signatura de la Declaració dels Drets del Infants (1959) i l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989). Us deixo enllaç a la pàgina de les Nacions Unides:
Ells ho van dir així i jo...
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada