dimecres, 22 de gener de 2014

ONE LOVELY BLOG AWARD

Va ser la setmana passada.

Anava al bus pensant amb lo pesat que és el mes de gener i el principi d’any i que no sabia de què parlar al bloc si era dimarts. Només se m’havia d’ocórrer una idea breu per a plasmar. I no venia, la idea.

I, “voilà”, la Lidia em donava la benvinguda al dia virtual a través del seu premi (aquí). I ja ho vaig dir a aquest anterior dimarts breu.

Recomano la lectura del seu bloc (http://mariposasnordicas.blogspot.com.es). Jo m’ho passo súper bé. Es nota que hi posa sentiment: és sincera i valenta. Tenim moltes coses en comú. Ho hem anat veient a través de llegir-nos. I, a més, a través de les seves paraules, jo personalment, em vaig imaginant la vida a Noruega.
Així que, com no, ara em toca agrair des d’aquí que hagi pensat en mi a l’hora d’atorgar un



A seguir llegint, que així sabrem de què va el "One Lovely Blog Award". Quin intríngulis...!

Ara, amb això, he d’explicar deu coses sobre mi, sobre la meva família… al final, coses que m’envolten
(No sé què sortirà d’aquest recull d’idees…)

Idees molt bàsiques (a una no li agrada complicar-se la vida):

Sóc una noia a la que li costa dir-se a sí mateixa dona… sona a molt adult. Però, ehem, acabo de fer 38 anys. Però el que em fa ser més adulta és una altra característica: la de ser mare d’un nen i una nena.

Sóc reservada i poc xerradora, però m’encanta parlar dels nostres nens.

Sóc tímida i em costa fer noves amistats. El meu fill ha heredat aquesta faceta, sembla. La meva filla és més aviat al contrari. Té aquella vena artística que jo tinc amagadeta. 

Sóc feliç passant el temps amb el meu company i els nostres nens, amb les velles i grans amistats.

Sóc germana, filla, tieta, companya, cunyada... 

Sóc de Lleida.

Sóc (o faig) d'assessora. Tot i que no és del tot una feina vocacional, m'agrada. Però m'agrada molt escriure i per això plasmo el que em passa pel cap aquí.

Sóc somiadora. Molts cops, en excés.

Sóc fidel a moltes coses (i persones) i sobretot, sobretot, a la meva colònia (Anaïs Anaïs)

Sóc histèrica... sí...

I ja està. Prou ;)

Ara li passo el testimoni a un bloc que llegeixo cada setmana, tot i que no participo molt comentant. Però m'encanta l'apariència de la pàgina, molt elegant, i les activitats/manualitats que proposa. Surto una mica del meu cercle més habitual de referències blogueres, tot i que algun cop he parlat de la pàgina en qüestió. Tatxaaan!



AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris:

  1. Bueno, todo un honor que hayas pensado en mi blog para el premio. Te lo agradezco mucho, pero si te das cuenta no tengo ningún premio de los que me han dado colgado, es por política personal. Así que lo siento, pero tampoco puedo recoger este.
    Igualmente te lo agradezco muchísimo, y me encantaría que siguieses disfrutando de elblogdebombones como hasta ahora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo haré porque me encanta tu blog. Un saludo.

      Elimina