divendres, 10 de gener de 2014

DIVENDRES MUSICALS I ZOMBIS

Sóc un zombiiii, sóc un zombiiii...
Dient això, caminant lentament, arrossegant els peus, amb els braços estirats cap endavant a l'alçada del pit... juguem als zombis, que és una versió del clàssic "pilla-pilla". El zombi és el que "para" i si t'agafa el zombi, tu et converteixes en zombi i has d'anar reclutant víctimes.


És una regressió al passat, el jugar amb els nens.
He redescobert el "un, dos, tres pica paret", "l'stop". He descobert el "terra, mar i aire", "l'aranya peluda" i els he ensenyat a jugar a "fet i amagar". I riem, riem molt jugant a això.
Un altre dia vàrem jugar al "mocador" i sovint imiten la postura del que para i es posen a cridar números tot aguantant alguna peça de roba. També ho hem jugat en petit comitè. 

M'han explicat que han jugat al "joc de les cadires". A mi m'encantava.

Al pati no hi ha dia que no es parin a saltar a la "xarranca" que hi ha marcada al terra abans de sortir de l'escola.

Però aquí deixo un altra versió de zombis...






AQUÍ HO DEIXO DIT

4 comentaris:

  1. M'ha fet molta gràcia la teva entrada. A casa els zombies els hi encanten al petit i al gran, i sempre fan bromes! I la cançó...mítica :). Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Lidia! A veure si aviat et veiem jugant a jocs noruecs ;)

      Elimina
  2. M'encanta jugar a aquests jocs que anomenes! Ens falten els "zombies" que encara són petits per saber què són.... Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dubto que els meus sapiguin què són... El gran, potser... però la gràcia deu estar en l'escenificació. De fet, el joc, el gran, l'ha après a teatre.

      Elimina