dimecres, 6 de març de 2013

QUÈ ENS PORTA A DETERMINADES COSES?


Sí, què porta a una persona a gravar en vídeo (i a sobre penjar-ho al Youtube)... a gravar un vídeo de més de set minuts, on es veu com obre cinc ous kinder i munta les sorpreses que hi van a dins...?
I què fa que aquest vídeo porti més de set milions de visites?

A nosaltres ens va portar aquí això...

Imagineu-vos la situació, hem acabat de sopar i llavors el nen pot veure una pel·lícula a la tele, o dibuixos i altres vegades opta per que li posem alguna cosa al Youtube. Ahir ens va demanar els Gegants de Solsona. Hi ha un vídeo on es veu una representació del carnestoltes de Solsona fet amb miniatures. D'aquí vam saltar a veure uns ninots de Lego jugant a un minigolf i després repartint pizza. Després un dels suggeriments va ser un vídeo del Mack (personatge de Cars, el camió) i el següent que el nen va prémer va ser aquest que us he posat.
Jo estava preparant la roba de l'endemà i quan em vaig adonar vaig seure sorpresa al sofà davant la tele, fent-me aquestes preguntes que us posava al començament.
El nen estava meravellat amb els regalets dels ous kinder i es preguntava que perquè el senyor no se'ls menjava (mmmmmmmmm ous kindeeeeeeeeer, xocolaaaataaaa). Ens van venir ganes rabioses de menjar ous kinder, però encara estem empatxats de la xocolata del Nadal.

Ah! i parlant de xocolata!
L'altre dia vam pintar amb xocolata, sí sí!
Va ser un diumenge. Vam esmorzar xocolata amb xurros i vaig guardar-ne una mica per a fer guarrades per la tarda.
L'activitat la vam fer a la cuina, a la taula, coberta amb un plàstic, però no vam embrutar tant com pensava.
Els hi vaig deixar un parell de safates de pastís, bé, eren d'unes coques... de forma rectangular i bastant grans.
Vam pintar amb la xocolata desfeta del matí, però a la nevera tenia unes restes de ganatxé de xocolata. Estava dur, així els hi vaig ensenyar als nens que ho podíem posar al microones i es desfaria. També vam utilitzar fideuets i boletes de colors de vés a saber quant temps feia que les tenia i uns mini núvols.
Al principi em miraven amb una cara rara, però després es van animar i anaven fent. Ho van voler fer amb pinzell, tot i que la idea inicial és que ho haguessin fet amb les mans. Només vaig oferir el pinzell pel ganatxé, ja que no volia que es cremessin.
Us ho creieu veritat que realment pintar, el que és pintar, van pintar poc? Quin berenar! tota l'estona el pinzell a la boca i els dits als platets amb el "material per a pintar" i... a la boca!
Quan es van cansar i jo creia que no ho havien gaudit prou, els hi vaig canviar les safates per folis normals.
Vaig abocar la xocolata i vaig voler fer un dibuix amb els dits, però no me'n vaig sortir, la xocolata era massa líquida i si intentava fer un puntet amb el dit, no es quedava prou marcat.
La idea era fer un dibuix amb els dits i posar-hi un altre paper a sobre per a què quedés imprès a aquest segon paper.

Llavors, ahir, vaig fer una cosa similar.
Vaig retallar una safata alimentària, vaig deixar només la base. Vaig dibuixar un dofí (Per allò de què estan treballant els dofins a P3) i el nen ho va resseguir amb una eina, semblant a un ganivet, que té per a modelar la plastilina.
Amb un rodet (nou regalat per una amiga nostra arrel dels passats aniversaris), vam pintar completament el retall de safata. La idea era crear una mena de tampó, així que vam provar d'estampar-ho en un paper. No va quedar tan bé com imaginava. Suposo que havia un excés de pintura, però lo important, lo important, és que vam passar una estona entretinguda.

No vaig fer fotos, però he buscat per internet i mireu, he aprés una cosa. Resulta que aquesta tècnica té un nom: Monotip. Ho he trobat aquí:
i també estampant amb safates...



I així és com parlant d'ous kinder hem acabat parlant de dofins!

AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada