Una de les primeres cançons, modernes, que recordo haver escoltat (potser deuria tenir uns tretze anys) és una que es titula Luka de la Suzanne Vega.
La meva cosina més gran la tenia en cassette i l’escoltava en aquells estius al poble. El cassette tenia les lletres de les cançons i fins i tot l’anava cantant en anglès.
La cançó tracta sobre el maltractament infantil.
Precisament aquesta setmana, un amic meu mostrava la seva indignació a través del facebook, després d’haver sentit una entrevista a CATALUNYA RADIO.
Entre un 23 i un 25 % de les nenes i entre un 10 i un 15 % dels nens, tots ells menors de 17 anys són víctimes d’algun abús sexual. Una burrada, com sentiu a l’àudio! I un fàstic, afegeixo jo.
També és cert que són estadístiques i tenen un marge d’error i que tot i que també és cert que és lleig parlar d’això. No agrada. És un tabú. I és un tema complex, imagino que poc a poc s’aniran destapant i denunciant més casos (espero que no) i afectarà als resultats de les estadístiques.
Però escoltant tot això...
Doncs escoltant tot això, jo no ho veig proper, però fa por. I si un dels meus nens nega un petó a algú a qui no coneix, amb qui no té confiança... perquè s’ha d’obligar-lo? Per a què caigui simpàtic? Doncs, no... Els nens han d’aprendre a dir no, també! I hem de saber respectar els seus NO. Potser la comparació és injusta, desproporcionada... però davant de tot, els nens són personetes i com a tals se'ls ha de respectar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada