Els nens tenen la seva mona, la clàssica, la regalada per la "TITA". Aquest any no em volia complicar la vida i fins i tot jo al meu nebot li he comprat. No tenia temps per a fer-la. Tot i que idees, idees en tenia moltes, però no ha pogut ser!
No obstant, fa uns dies, vaig arribar a casa i em van fer saber que el nen volia una mona que fos un camp de futbol. Realment era fàcil i com, repeteixo, no em volia complicar la vida...
Vam comprar pa de pessic ja fet al supermercat amb forma rectangular. Havia comprat fondant verd (Recordeu les galetes de protagonista?) i blanc!
La Vespa de les galetes de protagonista havia de ser vermella, però em va ser impossible trobar fondant de color roig per Lleida, o bé eren paquets de kilo o s'havia esgotat. Així que vaig comprar fondant verd, perquè la idea de la mona amb forma de camp de futbol ja estava en marxa.
Tornant a la implementació de la mona...
I quina combinació podia fer? doncs el farcit més fàcil... el de crema de cacau.
Tant per dins com per fora, la mona... de crema de cacau.
Hi ha un futimé de pàgines web que t'expliquen a fer pastissos de fondant. Jo, com sempre en temes de cuina i de la vida en general, no pretenc res, només mostrar com hem passat el matí amb les feres, per si a algú li agrada llegir-ho.
Sí, m'han ajudat.
El nen m'ha ajudat amb els xurritos blancs també.
Ah! i li posarem plomes, de color vermell i blau, clar!
No és que sigui el pastís de fondant més bonic del món, però si al nen li agrada... La veritat és que li ha agradat, a veure si la tasta, perquè el que és els nens i els meus experiments culinaris...
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada