dissabte, 22 de desembre del 2012

SOMIAR

Una vegada més he somiat.
Durant alguna estoneta durant el dia. He somiat què faria si em toqués la loteria.
Indubtablement, deixaria de treballar. Bé, no! No treballaria tant com treballo ara. No voldria desvincular-me de la feina de cop. La meva feina requereix un reciclatge continu i mai se sap que podria passar durant el que em restaria de vida (que no sé si és poca o molta).
El que sí que sí és indubtable és que passaria més estona amb els meus. Sí, ejem... i potser alguna operació d’estètica ejem, ejem. I no m’imagino sortint per la tele amb l’ampolla de cava, no... Sóc tant tímida, que no, que no ho faria.
 
 
I parlant de coses a fer amb els premis de la loteria, em ve al cap la sèrie “ME LLAMO EARL”. Trobo encantador al personatge i també a la resta dels seus companys. I sóc fan del seu nou modus vivendi. Recordeu que va rectificant actes “vandàlics” de la seva anterior vida perquè això és el que vol el karma? Ho té anotat tot en una llista. És genial.
 
Tornant a la loteria de Nadal...
Avui no he estat gens atenta al sorteig, ni molt menys... Coses més importants he fet, però arribant a casa, hem posat la ràdio i la grossa no havia caigut a Lleida... i arribada a casa hem consultat els dècims i... Llàstima! Dilluns hauré de tornar a treballar…
Gastem bastant en dècims i alguna participació de la grossa de Nadal i el que rebem a canvi és res o ben poc. Si ens haguessin tocat els 400.000,00 € de la grossa... ai, si ens haguessin tocat. Però no, en canvi tinc al meu costat el xorro de dècims no premiats i millor no comptar el que ha suposat. Un consol: durant la resta d’any no juguem a res.
 
Però el dret a somiar ja és tot un premi. És una estona més que agradable.
 
 
Encara ens queda una oportunitat amb la “lotería del Niño”. Potser aquest any la nena ens porti sort, ja que jugo el seu número.
 
 
 
AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris:

  1. jo aquest any no havia comprat ni un dècim!! ho tenia difícil per a que em toqués!!
    A veure si tens sort pel "niño"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure...
      La veritat és que "sin comerlo ni beberlo" ens ajuntem amb un munt de dècims. Sempre hi ha algun compromís o altre. Sobretot per la feina del meu company. És una cosa totalment il·lògica... Ens imaginem què passaria si als demés els toqués i a nosaltres no i no volem temptar la sort. Tot i saber que poca lògica té...

      Elimina