divendres, 21 de desembre del 2012

LA FI DEL MÓN

Que la fi del món no m’enxampi a Hisenda, asseguda al costat d’un borratxo i esperant a què ens toqui per a anar a signar un paperet.
Que la fi del món no m’enxampi asseguda davant l’ordinador del despatx.
Que la fi del món no sigui un gran terratrèmol que em faci caure de cul en sentit literal i també en el figurat. Ja que no m’hagués cregut mai de la vida que passés res a les 12:12 del dia d’avui.

Que em penediria de força coses.
Que vull celebrar els nous anys i demanar desitjos.
Que vull ser tan feliç que no hagi de demanar cap desig més.

Que no hi hagi fi del món i pugui anar a buscar aquesta tarda al nen al cole.
Que no hi hagi fi del món i pugui veure a la meva filla fer cagar la soca.
Que no hi hagi fi del món i em toqui la grossa demà, que no vull treballaaar

Que s’acabi el món si no hem de poder viure en llibertat.
Que s’acabi el món si ha de durar molt aquesta crisi.
Que s’acabi el món si han de seguir desnonant injustament.

Que no s’acabi el món perquè vull veure a la gent canviar a millor (jo inclosa)
Que no s’acabi el món perquè no el conec prou bé.
Que no s’acabi el món perquè m’agrada veure gent lluitadora i traient ànims.

I ara que no s’ha acabat el món, quina una s’inventaran?
I ara que no s’ha acabat el món podrem gaudir de propers dies festius.
I ara que no s’ha acabat el món podré seguir escrivint un bloc.

AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada