dijous, 20 de desembre de 2012

GRIMM

Novament obro el google i em trobo un Doodle. En aquest cas el trobo encantador, ja que és la caputxeta vermella.
Novament penso en les casualitats de la vida. Tot just fa dos dies que havia publicat un conte al bloc. Un conte típic, que deia jo, i em trobo que google homenatja als Germans Grimm (i no puc evitar que un somriure es dibuixi a la meva cara).
Perquè?

Perquè Grimm, aquesta parauleta, la tinc molt vista i sentida i fins i tot cantada. Des de fa més de tres anys que cada dia, dels dies escolars, me’n vaig cap a la Grimm, l’escola bressol dels meus fills. Primer del nen i ara també de la nena. Ells dos van estar simultanejant el curs passat. Ara s’han separat. Al principi em feia pena. Estan molt units i s’estimen molt. La meva filla no sap estar sense el seu germà. El gran sí que gaudeix més dels moments sense germaneta i sobretot si té “mimitos” per part dels pares.
El meu fill “gran” va començar a la classe dels Cigronets i ell mateix era ben bé un cigronet. Un nen rodonet amb cara de bonàs, amb un borrissol al cap i per on ja s’adivinava algun rinxolet. Va acabar el curs més estirat i amb el cap ple de rínxols, rínxols d’or.
“La rínxols d’or”, un conte, que per cert, no és dels germans Grimm... és el conte que vam regalar-li a la meva filla el Sant Jordi passat. És un llibre amb els fulls de cartró i textures a l’interior. Té una mica de lletres i així ja es familiaritzarà amb el sentir contes i veure com es llegeixen. De tant en tant l’he trobat amb el llibre i explicant amb les seves paraules la historieta.
Ara està encantada amb un llibre, que de fet és de son germà i que és un llibre tridimensional. D’aquests pop-up i a sobre amb so. “Conte Bitxos” demana, i sovint per a anar a dormir. En aquestes que te’n vas a buscar-lo, tardes una miqueta més i ja està la neneta dormideta.
I així parlant de contes i havent llegit el que diu el Google sobre els Germans Grimm, que així de pas, em serveix no per a inspirar-me i escriure al bloc, si no també per a culturitzar-me us escric quatre ratlles sobre el que he vist.
Ara fa 200 anys de la publicació del primer conte dels Germans Grimm (Jacob i Wilhelm Grimm). “Contes per a nens i familiars”.
I és que els Germans Grimm ben bé no són els autors de contes tan sentits, llegits, coneguts, teatralitzats i portats a la petita o gran pantalla com “La Bella Dorment”, “Els músics de Bremen”, “La Blancaneu” i “La Caputxeta”, si no que recullen la tradició oral alemanya i la transformen així en aquests contes. Arriben a això a través d’un mètode d’investigació històrica aprés durant els seus passos per la Universitat, on van estudiar dret i van conèixer també la poesia tradicional. I una dona anomenada Pastora facilita als Germans Grimm gran part de les històries.

Curiosament, les pretensions dels Germans Grimm no eren el fer contes per a nens si no que era un recull dels folklore tradicional alemany.
Per aquella època Alemanya estava ocupada per exèrcits napoleònics i el nou governant pretenia suprimir la cultura local (font: wikipedia)
Us sona això...?

Els primers llibres foren il·lustrats per editors anglesos. Una vegada que els germans Grimm van descobrir el seu nou públic infantil es van dedicar a regnar i suavitzar els seus contes.
Avui en dia els contes disten molt dels originals publicats a principis del segle XIX, han patit moltes adaptacions, traduccions i canvis destinats a suprimir-ne les parts censurables. (font: wikipedia)

Jacob Grimm a més, inicià un treball sobre la gramàtica alemanya, a més de realitzar altres estudis filològics, mitologia, diccionaris  i pràctiques legislatives, per exemple.

Toodle d'avui, 20/12/12 (200 anys contes Germans Grimm)



Ai, La Caputxeta... això em recorda que arribat el fred a Lleida, cal tapar bé als nenets i als meus els hi costa molt posar-se res. Com a molt accedeixen a portar bufanda o buf i la caputxa de l’anorak. A la nena li agrada i em diu “mamà, caputxeta verda”, perquè l’anorak que porta normalment és de color verd. I trobo que això dels colors a la nena li costa una miqueta, tot i que altres vegades em sorprèn i em ve dient de quin color és tal o qual cosa.
Crec que m’hauria d’espavilar més en aquest sentit. Per exemple, adjectivant sempre amb colors la descripció d’una cosa. Ara, la cançó dels colors se la sap bastant bé i és que si una cosa té és que li agrada cantar.

I respecte als colors, el gran, que els té bastant més clars ara mostra gran interès per saber què passa si ajuntem els colors, per exemple, el vermell i el groc, doncs taronja li dic jo... i el vermell i el blau, doncs lila li dic jo... i el blau i el groc, doncs verd li dic jo... i si li posem més blau, doncs verd més fort... i si ajuntem tots els colors... doncs un color molt lleig, color marró/caca o negre. Negre, com el carbó que d’aquí uns dies haurien de rebre certs personatges.


AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada