dimarts, 11 de desembre de 2012

PAU

Si l’anterior entrada estava dedicada a l’Ada i al nom d’Ada, aquesta i en aquests dies (tant propers al Nadal…) s’ha de dedicar al Pau i a la paraula Pau.

El Pau es diu Pau perquè Pau significa Pau. Un mot en el que hi crec, en absolut.

Hi hauríem de pensar més sovint amb la pau. Ja no parlo de guerres ni tot això, que a mi això em queda gran, si no de pau interior, no ser violent, viure en tranquil·litat i tenir bona relació amb la gent... evitar l’odi vers els demés. Podem resoldre els nostres problemes si no és així?
Sovint m’ho pregunto.
Però mireu, tot està al nostre cap. Ens anem fent cabòries i al final això se’ns menja. Podem fer fluir la nostra ment i ser més feliços i viure en pau?
Espero que sí...
El nom de Pau el vaig decidir quan deuria tenir uns 20 i poquets anys. Devia estar en una època hippy i m’agradava pel que us deia. Per a nena, m’agradava el nom de Llibertat. Però tot i que amb el meu company de seguida ens vam posar d’acord amb el nom del nen, aquest de Llibertat no li agradava en absolut.
Jo m’imaginava amb els meus cabells llargs, una faldilla hippy, anant descalça pel camp amb dos nens rossets amb cabells llargs, un Pau i una Llibertat.
Per aquella època també va influir el Pau Donés? (El cantant de Jarabe de Palo, que es va fer famós amb la cançó de La Flaca, després de sortir en un anunci de la tele) 
Jo què sé, quantes vegades vaig arribar a anar a un concert de Jarabe de Palo durant el 1997........... Si tenia la carpeta folrada amb fotos seves i tot!

Tornant al meu Pau...


El meu Pau no és precisament un nen pacífic. És tot un belluguet. No fa honor al seu nom. De vegades em donen ganes de rendir-me, però no ho faré perquè sempre serà el meu fill, el que he parit i fill del meu company!!! De nosaltres dos.
Vull inculcar-li uns valors. Uns valors que facin honor al seu nom. I odio amb força quan el veig jugant emulant que porta una pistola “pam, pam”, diu... Bé, si juga a ser un Sant Jordi que mata dracs, em fa una miqueta més de gràcia, però també por. Sí, perquè no mesura la seva força i temo que ens tregui un ull...
El Pau està en pau tocant-me el cabell a l’hora d’anar a dormir (sempre...) o asseguts al sofà. A mi tot sovint em molesta, perquè no només toca el cabell si no que l’estira i fa mal. Però altres vegades penso que serà bonic que ens quedi aquest record. Com serà la nostra vida materno-filial d’aquí uns anys?
Al Pau li agrada jugar a fer curses. És bastant competitiu i sempre guanya ell. Encara que no hagi guanyat, ha guanyat ell. Jo el que vull ensenyar-li és que l’important és participar, no? És una utopia? Bé, canviem aquestes paraules tan sentides. No és millor intentar una cosa? No s’és feliç havent intentat una cosa i si després te’n surts, doncs millor i si ets el millor, millor.

I ara va i li donen el premi Nobel de la Pau a la Unió Europea... Ai, doncs no sé si la pau que predica la Unió Europea va amb la pau que predico jo... A veure, que jo no sé a qui li hagués donat tampoc... però a la Unió Europea?? Doncs que voleu que us digui, si les mesures que ens imposen des de la Unió Europea fomenten la pau... Jo he vist manifestacions diguéssim que tirant a violentes per aquest motiu. Que sí, que després de les famoses i continuades guerres durant el segle XX ara vivim més en pau, doncs sí, però segons com es miri. I no parlem massa alt que estem en una època en la que sembla que hi haurà canvis.




AQUÍ HO DEIXO DIT




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada