dilluns, 5 de maig de 2014

IA

IA, podria ser intel·ligència artificial. Però jo, que no sóc experta de res, no sóc experta en sistemes d'intel·ligència artificial. I menys en intel·ligència, que una és bastant simple.

No.
El IA és un senyor.

Com el vàrem conèixer?
Passant en cotxe a prop de la presó.

.
.
.

M'explico. Traurem dramatisme a l'assumpte:

el nen està molt conscienciat en què no s'ha de córrer per la carretera anant en cotxe. Certes experiències de les que no vull parlar i que són d'aquelles que toquen la butxaca i fins aquí puc llegir... i el fet de què a Lleida proliferin els radars com si fossin bolets i que fins i tot n'hi ha un a la cantonada de casa anant cap al "cole"... han conscienciat al nen.
A més, que el nen, sord no és. I l'altre dia, estic segura, que va sentir com li explicava al meu company el cas d'un senyor que conec que va passar la nit a comissaria pel simple fet d'haver sortit a sopar un divendres per la nit. Al cas aquest li vaig afegir detalls tals com, "a aquest tio l'han vist a aquell bar de La Bordeta", o tals com "aquell tio estrenava un cotxàs que no vegis", o tals com "aquest tio, a més, és reincident, que sí, que li havien tret punts ja", "i a més, aquest tio, aquest dimarts ha hagut d'anar a un judici ràpid, que ho sé de bona tinta", "aquest tio, ja veuràs com a la propera vegada va a la presó".

Doncs això, que anant en cotxe i passant a prop de la presó de Lleida, el nen la va assenyalar. Però el fet de què es fixés en ella, tenia un motiu, no ho era per la novetat, ja que estem farts de passar per allà.
Era un avís.

- "Papà, no corris que si no aniràs aquí a la presó"
Ens vàrem quedar una mica parats, però vàrem entendre el seu raonament. I mira que ell poc sap de les desventures de l'Ortega Cano i la presó de Zuera.
Però el comentari no es va acabar així. Va continuar
- "Et portaran davant del IA"
El pare i jo ens vàrem mirar els dos amb una cara... una cara de no entendre res.
- "De quí??" -vàrem preguntar estranyats.
- "Del IA!" - va dir el nen súper contundent o més aviat ofès.
Com podia ser que no coneguéssim a l'IA.
Però davant la nostra insistència es va explicar millor.
Que es veu que un dia el Bob Esponja no sé què devia fer, però alguna de forta i el van portar davant el IA.
Menys mal que el pare ho va pillar ràpid, perquè jo no en treia l'aigua clara.
El IA és.. el senyor IA és a dir SEÑORÍA. Vamos, lo jutge, que es coneix...

Trobat aquí: http://spongebob.wikia.com/wiki/File:Judge_sardine.jpg


Juasssssssssssssss! quin fart de riure.
I llavors et quedes pensant que això no té preu i que dóna gust tenir nens. (Encara que siguin nens que vegin molt la tele, sí...)


AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada