dimecres, 30 d’abril de 2014

PARLAR AMB UN NEN DE CINC ANYS

La frase podria seguir així... és com parlar amb la paret.
Que noooo, que el nen es porta súper bé. Li costa una mica fer cas, però, la veritat, no m'hauria de queixar, que és un encant! Tot i les seves, algunes, rebequeries i tossuderies.


Ell és un nen que no destaca per la seva facilitat de paraula (en alguna cosa s'havia de semblar a mi, no?).
Però poc a poc es fa evident el nou vocabulari, les noves expressions... La majoria de vegades és influència del "cole". Tant lo bo com lo dolent, tot s'ha de dir.
Lo bo, ho aplaudim i ho felicitem. Quan descobrim una paraula nova, un nou coneixement, el felicito.
I lo dolent, intentem corregir-ho i indagar una mica, per curiositat, d'on prové.
De tota manera, encara queden fites per a assolir pel que fa a vocabulari. O més pel que fa al vocabulari, en la correcta pronunciació de paraules, o encara millor dit, d'alguns sons, com seria la S i la R.



Aquest matí, s'han acabat els mocadors de paper, els que van dins una caixa i et vas servint.
En quedaven poquets, sí, però trobo que el nen no calia que n'agafés tants, amb un segur que en feia. M'ha semblat estrany, però no li he donat més importància. Llavors, ha vingut amb la caixa i em diu que l'ha de portar al "cole".
Jo m'he estranyat una mica, no molt, però he preguntat.
- Una caixa de mocadors has de portar al cole?
- Sí. És que estem treballant això...
- Lo què?
- Les caixes
- de mocadors?

Què estrany! he pensat jo.
Però com no veia que fos dolent portar una caixa de mocadors buida al "cole", li he deixat fer.
No obstant, jo anava donant-li voltes. I li anava insistint. 
- Però, qui t'ho ha dit que has de portar una caixa de mocadors? La Magda? - (la professora) -
- Sí.
- Ah bueno! ja li preguntaré.
- Mamà, li vols preguntar a la Magda si hem de portar una caixa de mocadors?
- vols que li pregunti? Bueno, em refio de tu. Si tu em dius que la Magda ha dit que has de portar una caixa, porta-la.
I llavors se m'ha encès la llumeta!
- Nen, que esteu treballant els prismes?
- Sí, mira que té sis costats, un, dos, tres, quatre, cinc i sis. -comptava mentre anava girant la caixa i assenyalava cada un dels sis costats.

- Oh! Vaja! Ara sí que m'has convençut. Molt bé, molt bé.

De tota manera, en arribar a l'escola, m'he trobat amb la seva mestra i li preguntat si era veritat que havien de portar una caixa. I sí, m'ha confirmat que estan treballant els prismes (que desconfiada que sóc).

AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada