dijous, 3 d’abril de 2014

POP ART

Tenim aquest llibre, gràcies a la recomanació de l'Onavis del Bloc "aprenent a ser mare".

http://aprenentasermare.blogspot.com.es/2013/06/llibres-infantils-pels-pares.html
I és que el vaig comprar perquè jo sento predilecció per l'obra de l'Andy Warhol, principal representant del Pop Art i un revolucionari, convertint en art coses que en principi no es veien massa artístiques...



A la nena, li encanta el llibre aquest, tot i que no és gaire adequat per a la seva edat. Moltes vegades me'l demana i anem obrint solapes i pestanyes i passant les pàgines.

L'altre dia, la tenia asseguda a la falda i l'anàvem mirant abans d'intentar anar a dormir i, ho sento, però jo anava una mica avorrida amb la situació... i se'm va ocórrer una cosa: un dia faríem un retrat pop art, així com els de la Marilyn...

La veritat, és que les fotos que han fet als nens a l'escola estan donant molt de sí (que sí carnet del Club Súper 3, Club Banyetes, copies per a la família...) i ara en faríem retrats pop-art.
Com tenia les fotos escanejades, les vaig imprimir en blanc i negre. Vaig intentar aclarir-les una mica per a què no quedessin molt fosques. M'interessava que la cara es veiés més aviat blanqueta.
Després vaig agafar uns draps finets i vaig calcar les cares dels nens.





La idea era que pintessin els draps tenint a sota el foli amb la fotografia impressa d'ells.

Imaginava que la pintura aniria traspassant al paper, d'una manera no gaire regular i que el resultat seria un quadre d'aquests pop-art de l'estil de l'Andy Warhol.


La pintura no va traspassar la tela tal i com jo m'havia imaginat. Per tant, no predomina molt el color a les nostres obres. Suposo que hauríen d'haver apretat una mica més quan pintaven. Si la pintura hagués estat més líquida hagués traspassat però em feia por que el paper de davall quedés massa desfet.

Però ha estat una experiència per ells.
Pintar sobre tela, amb els colors que han volgut... l'única condició era que no podien utilitzar el negre per a la cara, que més aviat un color claret, però que no calia que fos color rosa o color carn.
Vàrem deixar secar el drap abans de descobrir com havia quedat el foli. No volia  muntar massa merder... Al matí següent el nen estava ansiós per anar a veure si ja s'havia assecat la tela i podia veure com havia quedat el paper.
Tot i que a mi no m'acabava de fer el pes el resultat, als nens sí. Amb la nena, que l'altre dia tenia ganes de pintar amb les aquarel·les de la Minnie que li varen regalar pel seu aniversari vàrem acabar enllestint l'obra.
Vale, sí... el cabell i els llavis els vaig pintar jo...
I repassar la careta amb retolador també va ser idea meva. Pensava que donaria encara un aire més pop, però no sé... no ho acabo de veure clar...



Un cop vist el resultat, al nen, que no domina tant el tema Andy Warhol, li vaig ensenyar les pàgines del llibre que m'interessaven per a què veiés com s'assemblava el que havíem fet nosaltres amb el que havia en aquell llibre.






Sí, vaig notar certa emoció, sorpresa i interès. Només per això ja havia valgut la pena el que havíem fet tot i que no fos una obra molt colorida.


AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris:

  1. M'encanta! És una idea que té moltes possibilitats! Alguna cosa farem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que en té... Segur que a vosaltres us quedarà súper bé. Gràcies!

      Elimina