dimecres, 2 d’abril de 2014

"MARE IMPLICADA I GUAI" I... VELLA...

No havia explicat com continuava la història dels meus botins amb el tacó més que gastat.
Sí. Efectivament, vaig anar al sabater a què fes una reparació del tacó en qüestió.

En portar el calçat, el noi que havia al taulell ja em va mirar raro. Em va dir que si havia cremat els tacons. (hahaha)
Jo intentant guardar la compostura, és clar... i pensant "no mira, és que camino raro, què vols que et digui" i tot i seguint pensant estranyada "com pot ser que no hagin vist mai un cas com el meu...?" 
Bé, passant del tema, vaig deixar les botes i les vaig anar a recollir el dissabte següent al matí.
El sabater em va semblar un senyor molt amable. Em va fer cinc cèntims de la reparació i em va estar explicant quelcom que sonava  a "les sabates d'ara no són com les d'abans". Bé, em deia que ara tot i que el tacó era de fusta, no és una fusta molt bona i que un cop gastes la tapeta és qüestió de quatre dies menjar-se també el següent.
El meu company, va voler ficar cullerada i va fer com si li interessés realment la reparació i la feina del sabater. Aquesta intromissió, m'ho veia venir, em perjudicaria... perquè sí, camino raro... I QUÈ?!?!?!
El que no em podia arribar a imaginar és el que vindria a continuació:
El senyor sabater va continuar explicant coses que no m'interessaven gaire sobre aquest tipus de reparacions. Ens explicava que és molt més fotut quan venen a reparar tacons finets, que no entén com les noies joves no se'n adonen  perquè realment s'ha de fer equilibris per a caminar d'aquesta manera. Jo assentia amb el cap i ell seguia parlant dient que qui se'n adona sempre són les mares... i va i em pregunta: perquè aquestes sabates són de la teva filla, no?
NO, vaig contestar mig rient, com si realment em fes gràcia el que em deia. "Són meves".
Jo no sabia on posar-me...
Per què a veure, a veure, a veure... tan gran semblo com per a tenir una filla diguem adolescent que gasta un 39 de peu? Perquè és que a sobre jo faig un peu gran!
I aquell nen i aquella nena que voltaven pel local qui eren? els meus néts?!?!?!

aiiiiiiiiiiiii on anirem a parar!?! Quin fàstic de vida!!! Sé d'algú que s'ha d'operar de la vistaaa... i com pot ser? anant amb la cara rentada i ni una gota de maquillatge?! serà aquest el problema? O el problema està al cabell? Si només tinc una o dues canes!!! li falta vida al meu cabell? el meu somriure amb dents irregulars no em fa semblar més jove?   O potser és que vaig cansada... què és què és?? bueno, no sé... intentaré hidratar més la pell, a veure si el problema ve per aquí...




En fin... que no em vaig quedar gaire encantada amb la situació, tot s'ha de dir.

AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris: