era l'hora aquella en la que el despertador estava a punt de sonar. encara no havia sonat i el son era lleuger, allò que el subconscient ho nota però el cos, físicament, no.
L'arma poderosa de la bruixa Murana va aprofitar aquell moment per entrar dins la ment de l'Hilda.
La noia no sabia ben bé què passava. Va sentir unes paraules, una veu d'home familiar que es dirigia a ella i de cop una porta que es tancà.
De sobte, es va despertar. Esverada, no sabia si havia estat real o un somni, però va tenir por, molta por. Era com una senyal.
Temps enrere, l'Hilda havia somiat que trobava el seu moment. Li havia semblat una via d'escapament i es va aferrar a aquella idea, a aquell desig, més aviat, que no s'havia complit. No es va voler esfonsar i va tirar endavant, com sempre intentava fer. Pensava que algun dia arribaria el seu moment i podria escapar.
De moment, però, havia de seguir amb la seva rutina. Era dilluns i s'havia d'aixecar, això sí, amb una sensació estranya i que no sabia explicar bé. I junt amb aquesta sensació... mal humor, molt mal humor. Potser necessitava dormir més, però en aquell moment, el llit li feia por. Algú havia osat entrar a la seva ment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada