dimecres, 26 de març de 2014

WE DID IT

"Sí, lo hicimos"...

Hicimos las pulseritas de gomitas que están tan de modita... ¡Lo hicimos, lo hicimos!
(música de la Dora Exploradora per a entendre la frase aquesta tan absurda).






Hi ha gent que és (o som) allò que es diu "culo veo, culo quiero". I el meu fill, com no, no ha de ser menys que els demés.
Fa uns dies vaig descobrir al parc un parell de nenes enfeinades amb les polseretes. Jo encara no les havia vist mai i en veure el resultat em va semblar... curiós? No sé com definir-ho.
Em va recordar la meva infància i les polseres d'escubidú, etc. etc. etc.... aquelles modes, aquelles febres, que no se sap com arriben però que envaeixen cada punt de la geografia mundial. Fa 30 anys ja havia globalització...


Dies més tard, em fixava en què tota l'escola n'anava plena. Ja està. Ja ens havien envaït definitivament. Bé, definitivament... ho va ser quan el meu fill me'n va començar a demanar. Però no! definitivament podem dir que ho va ser quan va arribar a casa amb una polsereta. I és que la setmana passada, en sortir del cole, el nen venia amb una de les polseres en qüestió. Resulta que una nena de classe li havia regalat.

No sóc gaire amiga de què es deixi regalar coses. Però si es tracta d'un cromo o alguna cosa que no té massa valor, però que pel nen sí, l'aviso i ja està, i intento que torni el regalet. En aquest cas, vaig considerar oportú que el nen li fes una altra polsereta a la seva amiga. Les polseres aquestes, vaig considerar, podien donar-nos una lliçó important: fer regals a gent que estimem o apreciem.

Però tenint en compte que jo encara no sabia fer polseres de gometes... i a data d'avui, tothom, però tothom en sap fer...
Com coi quedaven tan xules aquelles polseres fetes amb unes gometes que semblen les del cabell de les nenes??






Google??? On eeeets????




Recerques al google o youtube tals com "pulseras gomitas", "polseres gometes"... em van donar la solució i dijous, tot sortint de la feina, vaig parar a la botiga multipreu més propera i vaig agafar una bosseta de gometes de colors variats.





Divendres, ja a casa, ens vàrem posar mans a l'obra i, la veritat, difícil no és i enganxa. (a adults també).



Vaig encoratjar a què el meu fill aprengués a fer les polseres i així va ser.


Fins i tot el pare va voler apuntar-se
M'ho vaig prendre en plan: són exercicis de motricitat fina, seriacions com les que fan a matemàtiques al cole i una activitat artística, perquè això de combinar els colors, al final és art.
I al final, és una estona que no estem mirant ni la tele i oblidem altres distraccions poc constructives. És a dir, fem tot el contrari, ens concentrem i aprenem què és la paciència.

A més, és barat: 0,85 € em va costar la primera bosseta, però en vàrem comprar altres per 0,60 €. A cada bossa hi van unes 200 gometes més unes quantes tanques en forma de "S" i una bossa portava inclús una agulla d'aquelles de ganxet.


Total, que això de les polseres em va semblar fantàstic, però més després de provar-ho jo mateixa.




Així doncs, vaig deixar que el nen triés els colors que volia (coneixent-lo era fàcil encertar quins colors agafaria: sí, els del Barça)

Polseres blau-grana i amb els colors de la segona equipació i una que vaig fer jo que també se la va quedar el nen

I apa! Classifica. Li vaig dir que fes línies de 5 gometes de cada color. Ell anava comptant i controlant. Al final vàrem aconseguir 30 gometes (6 línies de 5 gometes cada una).
I vàrem començar la seriació seguint l'ordre de la de més amunt a la de més avall i treballant-ho tot amb els seus ditets. Al principi el vaig ajudar aguantant una mica les gometes per a què no se li soltessin, però va haver alguna estona que va continuar solet. Però, com sempre, necessita companyia. I allà estàvem, "mano a mano" amb les nostres polseretes a mig confeccionar.
Al principi feia una cara rara perquè allò no semblava una polsera, però li anava explicant que a mesura que anés avançant veuria clar com sí. I sí, sí, unes quantes passades més i la polsera anava prenent la forma desitjada.

Doncs això, com tothom en sap fer, passo de fer un tutorial... hehehe i deixo uns enllaços interessants sobre aquest tipus de polseres:

Un altre dia ja intentaré buscar variacions a aquests tipus de polseres... que enganxa que dóna gust.

AQUÍ HO DEIXO DIT



6 comentaris:

  1. Ei ! Gràcies per compartir la nostra experiència !! Si, realment és una moda que ha arribat a tot el món :)
    I tal com dius tu, si ens serveix per treballar altres coses a part de la moda, doncs benvingut !
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res. Estaré atenta al teu bloc. M'ha agradat molt.

      Elimina
  2. Pues muy chulas os han quedado. Anímate con las variaciones, y prueba las de bolitas que hicimos nosotras. Gracias por la mención en el post!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te lo vas a creer pero ayer empecé a abrir joyeros a la búsqueda de bolitas... Mira que no tiro nada, pero no encontré ninguna :(

      Elimina
  3. Ha, ha, ha, no cal que ho juris que enganxa! Per tot arreu hi ha persones que en porten, petits i grans i a molts blogs que llegeixo hi ha l'entrada de moda. Nosaltres no serem menys, ja que, encara que els meus nens són molt petits, també són prou eixerits per fer braçalets. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coneixent-vos segur que us quedaran súper bé. Si ho publiques, segur que ens sorprens i tot. Petons.

      Elimina