divendres, 21 de març de 2014

DIVENDRES MUSICALS I CONGELATS

Portem uns dies amb una caloreta... que fa gust estar pel carrer. Per a més inri, ha arribat la primavera, l'equinocci.
Comencem a regar unes llavoretes que tenim al balcó i, esperem, que arribin les nostres flors aviat.
Peeeròo! diuen els homes i dones del temps que això s'acaba, gent! que arriba el cap de setmana i haurem de tornar a agafar els abrics i els buffs i els guants i les bufandes i... aixxxxxxx quina mandra!
Apa... a tornar a encendre calefaccions ... o com acabarà tot plegat?
De tota manera, el flaire de primavera ja no ens el treu ningú. Al súper està d'oferta la nata per a acompanyar les maduixes.

D'acord, potser exagero i no ens congelarem aquest primer cap de setmana de primavera, així rotllo Frozen... No haurem d'anar a rescatar cap princesa per a què torni el bon temps, que tot això que passa deu ser del tot normal, que de repent fa una calor que te mueres i a l'altre dia et torna a moquejar el nas..  
No i tampoc acabarem fets uns "rollitos de primavera congelats"... no em vull referir a tot això quan parlo de primavera, rotllos i congelats.. Es que... avui portava un grupet de noies darrera mentre anava caminant cap a la feina i parlaven de lo "súper fuerte" (però SÚPER FUERTE, EH?) que és lo ràpid que passa el temps. Que aquest curs els hi ha passat més ràpid que els demés. 

Bé, pensava jo, no sé de quin curs parlen, però si és d'un curs normal d'aquells que comencen al setembre i acaben al juny... normal que els hi hagi passat ràpid, ja que tenint en compte que encara no s'acaba el curs...
I jo he tornat amb les meves cabòries i lo típic que pensa una mare, que sí, que passa el temps ràpid. Que els nens ja tenen 5 i 3, que fa quatre dies ens plantejàvem ser pares, que fa cinc dies anàvem de solters per la vida el meu company i jo, que fa sis dies ens coneixíem i que tot just la setmana passada acabava l'EGB...
Quan s'inventarà una màquina per a congelar el temps?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada