dimecres, 5 de març de 2014

EL MESTRE DE SUPORT

El nen ja sortia de classe. Venia tot despentinat i amb cara de cansat. La jornada devia haver estat dura, tant a nivell físic com psíquic.

El mestre de suport ajudava al nen perquè aquell dia anava molt carregat amb el material que havia portat per a exposar el seu treball sobre el cos humà i els sentits. La maqueta era tot un artefacte. Havia explicat el funcionament de l'olfacte i el sistema respiratori i el material emprat bàsicament eren globus i ampolles, però també portava una altra carpeta amb fotos. Evidentment, tot allò ocupava lo seu.

La mare, en veure-ho, es va afanyar a anar a recollir-ho i a carregar ella amb tot aquest material. Va agrair l'amabilitat del noi, qui es va excusar dient que no volia que es fes malbé l'obra que havia portat a l'escola.

La tutora del nen, la que mai reia, la que estava amargada com ella sola i que embadalia en secret pel noiet que l'ajudava, no va poder evitar treure les urpes i tirar-li una mirada assassina a la mare... La mare ja patia també per si aquella bruixa havia qüestionat l'exposició del nen... perquè mira que hi havien passat hores preparant-ho a casa.


AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada