TRUITA D'ESPINACS DE BALCÓ

A principis d'hivern vaig demanar als meus pares que em donessin llavors, d'alguna verdura, la que fos. Ells tenen espai a casa i tenen un hort urbà a la terrassa.

Jo per la meva part, volia que els nens experimentessin el que és fer-se càrrec de la planteta.

Vam anar fins i tot al "xino" del costat de casa a comprar una regadora. Una altra tarda vam agafar un test i terra i les vàrem sembrar. Tots tres.

Les llavors que em van donar els meus pares eren d'espinacs. Els hi va costar, però, finalment, les llavors van començar a brotar. I farà cosa d'un mes vàrem sopar truita d'espinacs de balcó!

Al principi, el fet de tenir el test al balcó ens va crear una petita obligació. Cada dissabte al matí, regaríem la planteta. Però al final, no tots els dissabtes recordàvem la nostra obligació... Però jo era conscient de què la cosa s'havia d'anar a regar i ho feia tot i quan els nens no hi eren.

Quan al cap d'un temps, els primers brots verds van començar tímidament a sortir els hi vaig ensenyar als nens i, sobretot el gran, semblaven emocionats. Suposo que sí, que realment era conscient del canvi que s'estava produint.

Un altre dia, els hi deia "Ooooh! què grans que s'estan fent els espinacs"

I un altre dia els hi vaig dir que faríem truita d'espinacs.

Doncs, vinga, nens! A collir espinacs. I ens vam anar a collir els espinacs. Bé, vaig arrencar primer jo les fulletes i el nen em va ajudar. Li vaig dir que ho fes amb cura. Volia saber si tornarien a brotar. I sí, sí... Ara ens espera una segona tongada d'espinacs de balcó.

Després de rentar-los, els vam tallar a trossets petits. Els hi vaig deixar les tisoretes per a què ho fessin.

I els nens em van ajudar a seguir amb la truita. Vaig pensar que així se la menjarien més a gust.

    

I el resultat va ser aquest:

(Molt ou per tan poquets espinacs... xdddddddd) En realitat, és una truiteta de dos ous, però com veieu, al final el color verd no abunda. Els espinacs es queden en no res quan es couen, perden molt volum, però a part si són uns espinaquets de test...

La idea original era fer dues truites individuals, com si fossin a la francesa, però posant els espinacs dins, però al final vaig posar els dos ous a la paella i no em vaig veure en cor de doblar-la com si fos a la francesa. Així que no me la vaig acabar de jugar i la vaig acabar fent com una truita d'espinacs de les de tota la vida.

Als nens, el puré d'espinacs també els agrada, però no donava per a fer una ració en condicions... je!

Però tot s'ha de dir, els nens, la truita, se la van menjar tota i van dir que els havia agradat. Fins i tot el nen em va tirar una floreta i em va dir "Aquesta sí que sembla la que feia la Montse!" Ohhh! La Montse, la Montse... la cuinera de la Grimm. Tot el que feia la Montse era boníssim, sempre s'ho menjava tot el nen. I la nena també... Però a nosaltres ens agrada posar més coses a la truita d'espinacs, que si ceba o que si panses i pinyons, o que si pernil dolç o salat o que si gambetes o que si nous. I és clar, al nen no li agrada trobar-se tants regals entre el menjar. Així que a casa, si fem truita per sopar, normalment se la mengen a la francesa, però sovint amb formatge.

I és que si menja truita d'espinacs és truita d'espinacs! (i ja està i que faci profit!)

AQUÍ HO DEIXO DIT