Pels matins vaig caminant i per la tarda, poc. Sempre he estat bastant caminadora. De fet, podríem dir que és l'únic exercici que faig.
Caminant, te'n adones d'algunes coses de la ciutat o bé, vas absorta en els teus pensaments, et creues amb gent i això, sense voler, m'ha fet partícep de les seves vides durant breus segons.
La setmana passada, portava darrera dos homes. Un em va semblar de la meva edat, l'altre més gran. La situació que explico comença havent sentit el que deia el més gran:
- Pues, hoy... HOY mi hija cumple 24 años.
- Ah, ¿Sí? ¡Qué bien! -o alguna cosa així devia contestar l'altre.
Uns mini segons de silenci... jo els seguia portant darrera perquè torno a sentir parlar al més gran:
- Mi hija es muy guapa
I jo vaig pensar, l'amor de pare pot durar fins i tot quan la nena tingui 24 anys. Em vaig treure un pes de sobre, perquè no sé si quan els meus arribin a certes edats també els consideraré tan guapos com ara. SUPOSO QUE SÍ...
Però l'altre noi, va semblar quedar-se una mica parat i va contestar alguna cosa semblant a:
- Sí, cuando yo la ví hace tiempo, sí... eh...
Uns altres minisegons de silenci i continua el jove:
- ¿Todavía va con ese chico?
Aquí ja vaig començar a perdre el fil de la conversa, però sí que segueix amb el mateix noi i jo anava pensant i posant-me en la pell del més jove. És que, clar..., si et diu això el senyor de què és tant guapa així sense anestèsia ni res..., potser el jove es va pensar que el pare estava buscant xicot per la filla. I el jove es va quedar tan parat que va voler esbrinar més o menys indirectament què estava passant. Jo què séeeee!!!
I una altra vegada...
Aquí no sé en quin percentatge hi ha imaginació meva o realitat, però...
Vaig sentir una senyora que parlava pel mòvil:
- Oye! Ven a buscarme que necesito que me abras la puerta, que me han caído las llaves al contenedor!
I com li van caure les claus al contenidor? Sí, podia ser una pobra dona que no té per a viure i es veia obligada a buscar el que fos per portar-se a la boca o poder revendre-ho fotent el cap al contenidor, però tampoc ho semblava. No de la jet-set, tampoc, però bé,... el meu cap donava voltes.
Altres històries per a no dormir es poden sentir a l'autobús i vigileu amb l'autobús avui. No us dormiu! que avui entren en servei les noves línies de bus urbà a Lleida. A veure com anirà la cosa...
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada