DIVENDRES MUSICALS I NEGATIUSd

Darrerament hi ha una paraula que em treu de polleguera. La paraula NO, però dita per ma filla. 

OIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!

Mafalda (Quino)

Tot és que NO, que NO, que NO, que NO, que NO, que NO.

I se m'acaben els arguments i si és en algun moment en què no regna la pau a casa (entengui's els matins a l'hora de marxar cap al cole o també entengui's al final del dia volent-la fer entrar a la banyera o fer-la sortir), ja tenim l'embolic a sobre.

Quan regna la pau a casa nostra, m'ho prenc a risa, però costa. 

I si regna la pau, sóc capaç de deixar-li fer les coses a ella soleta, que ja li agrada. Però jo també em sento confosa quan de sobte té tanta dependència, que vol esmorzar o sopar a la meva falda... Em sento contrariada.

És una cosa que tinc bastant present.

I si no és el NO, és el plor aquell que se't clava al cap i que va pujant de forma desmesurada el volum a la que no fas cas, tot aquest plor per sortir-se amb la seva. Ala! a veure qui pot més?!

UF!

On és aquella nena que sempre reia?

No, si també riu, però ara plora més que abans i el cas és que se li veu el llautó.

En pocs dies de diferència em vaig trobar a dues de les educadores que va tenir la nena a l'altra escola-bressol. Com és obvi em van preguntar per ella. Una de les coses que els vaig dir, és el que més em preocupa darrerament d'ella, això del no. I em van contestar que els antics companys de la nena, el que estan ara és a l'etapa dels "perquès". Jo, llavors, vaig contestar que ella això dels "perquès" no ho feia tant, però que son germà sí que ho recordo més. Però bé, que ara m'he començat a fixar més i també pregunta el "perquè" de determinades coses. Com a contrapartida, el nen que SEMPRE havia estat més negatiu, ara em compensa ja que és un angelet. I que consti que abans d'ahir me'n va muntar una... però és un angelet.

L'altra ex-educadora, em va dir que és que la nena ja apuntava maneres de ben petita, que sempre havia estat una mica rebel. Sí, deia jo, però de petiteta el seu geni feia gràcia, però ara... 

Comentant-ho amb aquesta educadora i amb allò que sempre intentes evitar, però que sempre fas, que no és més que comparar els germans, vàrem constatar com podia viure les etapes de cada un d'ells i que... passarà. I que és una cosa molt normal.

L'altre dia sonava al cotxe la cançó que penjo avui i em vaig girar cap a la nena i li dic "Mira! La teva cançó... que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no..., com sempre dius que no a tot..."

I va i la tia s'ho pren a risa 

HA!

AQUÍ HO DEIXO DIT