dilluns, 16 de desembre de 2013

TOT ERA UNA COMPETICIÓ

Quina necessitat té una vella de fer de tot una competició?
Això es preguntava l’Hilda…

Era normal veure-ho en nens de tres anys, suposava. Sovint ho veia.
Al cap i a la fi, era divertit per a un nen, devia formar part de l’aprenentatge. Tenir motivacions a la vida… Però veure-ho en una vellota? Quin sentit tenia? De moment, només pensava en veure-ho com ridícul, perquè d’una altra forma, s’encenia.
L’encenia sentir-se derrotada. Ja no es sentia encoratjada... potser era ella la que vivia en una competició sense fi... però contra la Bruixa Murana.
Ella, que sempre havia pensat que era tan equilibrada, potser sí que estava arribant a un punt de desequilibri i ja s’estava manifestant. Això li feia por. Veure fantasmes on potser no n’hi havia.
Potser era una cosa comú entre els éssers humans aquesta competitivitat, de la que ella moltes vegades, a la recerca de l’equilibri, havia fugit.
El problema és que l’Hilda tenia la impressió que aquesta competitivitat innata... en el cas de la Bruixa Murana estava envoltada de trampes, maleficis, falsedats, beuratges emmetzinats, provocacions, baralles i metamorfosis.

A l’Hilda li feia mal el cap. Tots aquests records rondant la seva ment la posaven malalta.



AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada