Acompanyar a la teva parella a mirar-se una jaqueta d'entretemps (el canvi climàtic ha fet que a Lleida, com en altres llocs, no hagi arribat encara aquell fred intens i la boira... encara! i no estem acostumats).
Quedar-te en un segon pla a una botiga exclusivament de roba masculina tot i pegant-li una repassada a la vestimenta de la dependenta (mare meva què petarda, com es pot anar així pel món i més a aquesta edat...)
Que la dependenta en qüestió et faci únicament partícip del procés de venda quan es refereix a com s'ha de rentar la jaqueta.
.
.
.
Mirar a la teva parella.
Veure que la teva parella també s'ha adonat del comentari.
Mirada còmplice.
Evitar riure. Contenir el riure...
Au va!
AQUÍ HO DEIXO DIT
Molt bo. A mi també m'ha passat a Barcelona que el Pau es compri alguna cosa, i el dependent/-a expliqui mirant-me fixament les instruccions de rentat. O que vingui un tècnic a explicar-te la mecànica de la ventilació de l'apartament a Noruega, i quan vagi a la part de com es netegen els vidres es dirigeixi exclussivament a mi. En fi...
ResponEliminaOh! i fins i tot a Noruega?!? Malament m'ho poses ;)
Elimina