divendres, 8 de novembre de 2013

DIVENDRES MUSICALS DE NOVEMBRE

El novembre de l'any passat feia pública les meves inspiracions a través del meu bloc. I demà fa justament un any de la publicació de la primera entrada. És el meu humil bloc, petitet i no vull muntar cap festassa ni res per l'estil, només aquestes paraules en un divendres musical de novembre, com el de l'any passat. Sí, era un divendres també en el que obria una entrada per a presentar-me. (Per a llegir-la, aquí)
I també donar les gràcies als que anònimament o deixant algun comentari passen alguna vegade per aquí. Gràcies per llegir alguna de les més de cent entrades que he escrit, algunes més interessants que altres, suposo, però aquí estan.




En un any no he perdut la il·lusió per trobar una estoneta i posar-me a escriure en aquest espai, però també reconec que molts cops les idees no apareixen i sort de la meva obligació: els dimarts breus i els divendres musicals... Aquestes dues "seccions" serveixen una mica per a mantenir viu el bloc i explicar alguna coseta, encara que sigui una xorrada.
Però sigui com sigui, encara tinc ganes de continuar i de moment, continuaré. Sona a amenaça...?


Avui porto una cançó dedicada al novembre, el mes en què estem i en el que celebro aquest proper aniversari de bloc.



Sí, són els Guns N Roses, aquella banda rockera, del dur, dels anys... més aviat 90. I aquesta cançó, diria, que del disc més exitós. Per aquella època tots ho escoltàvem, tot i que no tots fossim heavys!!!

Feliç primer aniversari i gràcies als que d'una manera o altra participeu (als que m'inspireu, als que em llegiu...).

AQUÍ HO DEIXO DIT

6 comentaris:

  1. Moltes felicitats, i per molts més anys del bloc. Ja saps que aquí tens una fan :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitats!!!!! Sí que ho hauries de celebrar, no?????? Mua!!!!

      Elimina
    2. Gràcies!!! Ostras no havia caigut... Hehehehe Doncs sí que s'hauria de fer alguna festa. Qui m'ho podria organitzar?

      Elimina
  2. Ja fa un any? Com vola el temps!
    Enhorabona! Superar el primer any és com refermar-te en l'aventura d'escriure un blog.
    I no et preocupis per no tenir temps, totes estem igual...
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí... un any i és que és veritat, passa el temps volant. I de les coses q passen, sota el meu punt de vista, aquí les deixo escrites i quan de seguida torni a passar el temps, farà gràcia llegir-les.

      Elimina