“O quiero y no
puedo”
És que, de
vegades, llegir, sobretot a “internet”, pot fer molt mal.
Darrerament he
vist articles en blocs diversos sobre “DIY”, reciclar material, manualitats,
etc. Bé, coses d’aquest estil que estan súper tan de moda. Trending topic, o
sea!
I quan ho
llegeixo, la meva ment comença a treballar. La imaginació vola i vola. Al meu
cap tinc imatges precioses sobre creacions meves. I la realitat, la trista
realitat, és una altra. I sembla que mai aprenc.
Ja solia passar
quan intentava fer un pastís... i ara em passa amb les manualitats. Al cole, m’agradava
l’assignatura de plàstica, però també reconec que no m’acabaven de quedar bé
els treballs. Sempre n’havia de millors. I, al contrari que la cuina, les
manualitats m’estressen, no em desestressen, però com està de moda, dic...
La darrera experiència
va ser intentar aprofitar una samarreta blanca de la nena.
Tenia tot el
davant brut de dalt a baix d’una taca que, presumeixo, és llet amb colacao. No
ho sé del cert, per la forma ho devia ser i per la traça de la nena, també,
probablement. Havia rentat la samarreta amb lleixiu, cosa que no faig mai. Però
ni així vaig aconseguir treure la taca.
Total que el cap
de setmana, a casa, la meva creativitat va sortir enfora.
Durant la setmana
ja ho havia anat planejant. Havia buscat un dibuix mono.
En tenia uns
quants.
Descartava fer un
dibuix a mà alçada, si més no, a la primera samarreta que volia pintar. Així
que vaig buscar un dibuix al Sant Google, que em servís de plantilla (tipus
stencil).
Em resultava
ideal fer el dibuix amb pintura negra, però no en tenia. La pintura de roba que
tenia era de colors.
L’altra opció que
tenia era fer servir les puntes dels “plastidecors”, que tenia guardades, ja
que temps enrere havia vist que es podien estampar samarretes mitjançant aquesta
tècnica.
Que per cert, ara
veig un vídeo al “Youtube” que està súper ben explicat.
(aix… horror! Ara he vist al youtube, que aquest mateix
usuari ha penjat un vídeo de com tenyir una samarreta amb té roig i cafè… com
quedarà si ho provo jo??!?!?!)
Ara explico la
meva experiència amb els plastidecors.
Jo vaig triar un
dibuix que eren diverses papallones de diferents mides per amagar les
irregularitats de les taques de la samarreta.
No ho vaig fer
com al vídeo. No vaig aprofitar tot el foli amb la plantilla de les papallones, si
no que vaig anar retallant les papallones amb un gran marge i així podria
col·locar millor cada figura allà on m’anés bé.
Llavors...
mec!!!! Error!!!... Al seguir planxant les altres papallones vaig planxar per
sobre d’una de les papallones ja estampades. Oooooh!!! Snif!!!
Coses que passen
quan no vas poc a poc i amb bona lletra. Era d’esperar!
Comentar també
que el paper que vaig utilitzar era molt finet i s’escolaven puntes de les
ceres i els dibuixos no quedaven del tot perfilats. Millor utilitzar un foli de
bona qualitat o fins i tot cartolina per a fer servir la plantilla. I lo del
cúter, ideal. Jo ho vaig fer amb tisora i no acaba de quedar perfecte. Aix! És que
a mi em fan una mica de por els cúters... :S
I posar entre la samarreta i la taula de planxar alguna cosa que eviti taques sobre la funda de la planxa...
Doncs, la
conclusió... que pel dibuix que pretenia estampar, amb una mica d’experiència,
potser sí que hagués quedat bé fet així en diverses planxades, però vigilant
molt amb no planxar el dibuix ja estampat i vigilant també el paper o drap que
es posa damunt de les ceres per a traspassar l’escalfor, ja que aquest també
pot embrutar la samarreta si no ho fem tot de cop.
No! La conclusió
va ser que la samarreta va anar a parar al cubell de la brossa. Això sí, sense
plors ni rebequeries de cap mena, que em vaig fent adulta ;)
No vaig fer
fotos, “vamos, ni de conya”. Així que si algú llegeix això apel·lo a la seva
imaginació per a imaginar-se el pitjor dels pitjors. Digne de ser publicat
aquí: http://pinstrosity.blogspot.com.es/
I jo…
AQUÍ HO DEIXO DIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada