dimecres, 30 d’octubre del 2013

EL DESTÍ (II)

Aquest estiu que tot just acaba de passar, els nens al casal on anaven, un parell de dies van fer una manualitat que consistia en fer un collar o una polsereta. A través d'un escubidú de fer pulseres, anaven passant una mena de tubets gairebé minúsculs de colors, com quan es fan els collars amb macarrons...

Quedaven vistoses les joies aquestes.

Per cert, que arrel d'això vaig ensenyar al nen a fer nusos, que encara no en sabia. S'enfadava perquè no li sortia a la primera, però armant-me de paciència li vaig explicar que al principi no les sabem fer totes les coses i que després les aprenem a fer a base d'anar provant i equivocar-nos. Aquell dia devia tenir la vena sermonera... Total, que al final va aprendre ;)

I tornant al destí uhuhuhuh....

Doncs els tubets aquests de colors, que resulta que es diuen "Hama Beads", em resultaven familiars en veure'ls en forma de polsera, ja que el mateix dia, vaig veure aquesta entrada al "Blog de los Bombones" (clicar per a veure, ja que ella explica amb pels i senyals què és això amb un nom tan estrany).



La veritat es que em sonaven molt també, perquè una companya meva de feina té un "posagots" fet amb Hama Beads. No sé d'on el va treure ella, però ara sé que es pot fer a casa senzillament.
A l'enllaç que us he posat està molt ben explicat. 
La idea, la proposta, em va semblar molt atractiva i no me'n vaig poder estar de guardar-me la idea per a futur regal. Així que un dia que em vaig apropar a l'Abacus i vaig veure que n'havia, vaig emportar-m'ho.
Ho tenia guardat. A l'estiu no vàrem fer gaires activitats d'interior, però ara ja comencem a fer alguna coseta.
Una de les que hem fet ha estat oferir aquesta joguina nova, intentant crear expectació...

Al principi el nen no es va interessar massa i la pega és que al paquet que havia comprat només anava una base. La meva proposta inicial era que el nen fes alguna figureta amb els Hama Beads i la nena ho enfilés als escubidús, així estaria entretinguda una estona fent polseres i collars.

Per cert, vàrem tornar a practicar nusos amb el nen...

Doncs, com deia, el nen va passar una mica del tema i em vaig quedar amb la nena, qui anava posant peces a la base. No seguia cap pauta més que anar posant en filera peces de colors, colors i més colors. Ja estava bé... Era una manera de treballar la motricitat fina ;)
Al cap d'una estona va tornar a aparèixer el nen i ja va mostra més d'interés...
Li vaig ensenyar les mostres que anaven al paquet i li vaig explicar què podíem fer.
Les mostres eren plantilles de lletres i va voler fer la seva lletra.

Vaig començar a fer-ho jo, seguint exactament aquesta mostra, però el nen va voler fer la seva i posar els colors que va voler. No importava. Vaig trobar interessant que, a part de treballar la motricitat fina, podíem treballar el comptar, ja que comptaven quants "hama beads" anaven a cada línia que estàvem muntant.
A mesura que anàvem acabant vaig aconseguir que fes una mica de cas a la mostra que teníem i va traçar l'ombra que representa que tenia la lletra, mitjançant "hama beads" negres.

Quan vàrem acabar de muntar, li vaig dir que el que seguia ho havia de fer jo, ja que necessitava la planxa. Al paquet venien unes instruccions molt senzilles. La qüestió és no posar la planxa amb massa temperatura.

En un tres i no res, les peces es van anar unint fruit de l'efecte de la calor de la planxa. Abans de desenganxar-ho, vàrem veure com el que eren formes circulars, s'havien unit quedant formes quadrades.




I ben content que es va quedar el nen amb la seva lletra!

La següent vegada, hem fet dibuixos més divertits amb idees que vaig trobant per internet. Ja he comprat un parell de bases més i jo ho he trobat divertit, interessant i addictiu. Mentre els nens han anat remenant amb els Hama Beads jo he fet aquesta Hello Kitty:


S'ha de tenir en compte una cosa. Si es fa servir alguna mostra, cal preveure si s'ha de girar o no. És a dir, si ara es copia tal qual aquesta Hello Kitty, al planxar i donar-li la volta, el llaç quedarà a l'altre costat. No sé si m'explico... I vigilar, perquè si salta un hama bead...ai ai ai... En el cas de la Kitty i amb ganes d'acabar, vaig col·locar un on no tocava... Però és igual... els nens van flipar quan la van veure acabada.


I una altra cosa: per a fer posagots, caldria una base circular. Amb les bases quadrades i rectangulars, no me'n he acabat de sortir i vaig veure, crec que a l'Abacus també, que hi ha bases rodones.



AQUÍ HO DEIXO DIT






6 comentaris:

  1. Doncs sí que sembla addictiu sí ... ara això sí, a casa nostra trobaríem peces fins i tot a la sopa. Esperarem una mica més ,jejej.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. És una activitat molt interessant, però em penso que la psicomotricitat dels meus peques encara no està prou desenvolupada per començar amb les Hama, els nostres píxels han de ser més grandets... De totes maneres, ho tenim "en cartera", tard o d'hora hi arribarem. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi ha estat una descoberta, al principi tampoc les tenia totes, però hem passat alguna estona entretinguda. També tinc pendent fer obres d'art amb terrons de sucre com vas fer tu ;)

      Elimina
  3. A Noruega en tenen a les botigues de joguines. No sé si aquesta marca, però de l'estil. Molt bonic el resultat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar amb tu perquè això crec que està fet a Dinamarca i l'alfabet que venia com a mostra tenia les típiques lletres nòrdiques (que al meu teclat no hi són...)

      Elimina