dimarts, 29 d’octubre del 2013

DIMARTS BREU

Sona el despertador. Et despertes, contrariada, no saps quin dia és. Penses... "és el dia aquell que tenia festa però m'havia d'aixecar aviat igualment?" No... Encara no ho és. És el dia aquell que no tens festa i t'has d'aixecar aviat, igualment.

Sona el despertador i et sents abraçada.
Vols dormir, però t'encanta l'abraçada.
Acte seguit, uns peuets descalços entren a l'habitació. Es fa lloc al llit.
Torna a sonar el despertador.
Vols seguir dormint, però serà millor llevar-se i començar la rutina.

Els dos nens avui s'han llevat molt aviat i tot és molt més fàcil. Gràcies també a la inestimable ajuda del que m'abraça.
Llàstima del pipí fet a sobre a última hora (la nena... aix!)
I llàstima, també, de la noia GROLLERA que ha cridat darrera meu a l'autobús: "muévanse, vamos!"

AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada