dilluns, 14 d’octubre de 2013

EL DESTÍ (I)

Fa uns dies faltaven uns quants dies per l'aniversari de la filla d'una cosina meva. (Cinc anys, jo... com passa el temps!).
I fa uns dies pensava en el seu regal.
Fa un temps que vaig apuntant idees que durant l'any se'm passen pel cap i que podrien ser un regal per a alguna de les persones que m'envolten.
Fa un temps vaig veure en un bloc idees per a regalar i vaig veure una que em va agradar. De seguida vaig pensar en la filla de ma cosina...

Del que vull parlar avui és d'una noia que fa rèpliques dels dibuixos dels nostres nens en forma de ninot. Només s'ha d'enviar el dibuix i respectant al màxim possible la mostra, ho converteixen amb un ninot de tela.

Podeu veure les seves feines aquí:


I aquí una mostra del seu treball... El treball que vaig encarregar jo:

























Doncs aquesta noia de "Oh! My Neko" és la que m'ho va fer a mi. Crec que hi ha més gent que ho fa o fins i tot si una tingués traça... O el dibuix no fos gaire complicat...



I per què l'entrada està titulada com a "El destí"?

Doncs aquí va la història:

A una entrada de "Dimarts Breu", concretament la del dia 24 de setembre, penjava un dibuix del meu gran. Un secret:
Era una entrada-esquer, per dir-ho d'alguna manera. En realitat, estava provocant a la meva cosina, per si llegia el bloc, a que col·laborés penjant una foto. Jo sabia de l'afició de la seva nena gran a dibuixar i, com deia, tenia en ment fer-li aquest regal a la nena. Però em faltava el dibuix.

Jo ja havia contactat amb la noia de Oh! My Neko per a preguntar algun detall sobre la comanda. Però no havia enviat cap dibuix. Volia esperar-me a veure si podia aconseguir un dibuix més actual. També volia que tot plegat fos una sorpresa.
Podia agafar algun dibuix dels que ma cosina havia penjat al Facebook, però ja tenien un temps. El destí va fer que el dia 28 de setembre, ma cosina pengés al Facebook, tota orgullosa de l'artista que té a casa, el dibuix que us he posat aquí. No m'ho podia creure. Així que vaig reprendre el fil de la conversa amb la noia de Oh! My Neko i li vaig enviar la comanda.
Tenia el temps just però es va poder fer càrrec de la comanda. Fins i tot va avançar un dia la tramesa, ja que tenia por de què no arribés a punt pel dia de la celebració. Ho vaig tenir sense cap problema. Va enviar-m'ho per correu urgent. Va sortir tot molt bé.
La nina ja ha estat entregada. La nena, emocionada pel seu dia i obrint regals, suposo que no va adonar-se ben bé de què era allò. Però sé que sa mare sí i potser quan sigui més gran ho guardarà amb molt carinyo.

Aviso: tinc en ment una segona entrada sobre el destí i que segurament es titularà "El destí (II)", però no té res a veure amb això...


AQUÍ HO DEIXO DIT

6 comentaris:

  1. Segur que a casa es va adonar del significat de la nina ;)

    ResponElimina
  2. Trobo que és molt bona idea! I quina sort que et sortís bé!

    ResponElimina
  3. Yolanda m'encanta la il.lusió amb què prepares els regals. Tenim una altra cosa en comú. A mi m'agrada molt fer regals, però que tinguin un significat per la persona que els reb. M'apunto el web!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apunta, apunta. Jo vaig quedar molt contenta.
      Un petó!

      Elimina