divendres, 4 d’octubre del 2013

DIVENDRES MUSICALS I ENSUCRATS

Els meus nens són els nens més dolços del món mundial. I totes les mares del món mundial, estic segura, podrien haver escrit això. N'estic més que segura.

I no dic que siguin dolços perquè de sobte, enfeinada per la cuina a l'hora de sopar, senti la veueta del nen que diu: "qui és la mare més guapa?" (del món mundial afegiria jo, però crec que va dir de casa...).
I tampoc ho dic perquè sent que la nena està en una fase de plena negació del món mundial i de tot, però tot!, doncs es dedica també a portar-me la contrària i discutim sobre qui és la guapa i qui és la guapíssima. Jo li dic que ella és guapíssima i jo sóc guapa i ella em retorna un "No" i em diu que ella és guapa i jo guapíssima  (que davant dels seus ulls segur que sí... eh?)

No dic que els meus nens són dolços per això... ho dic per les cullerades de sucre que s'empassen. Però cullerades en el sentit literal.
I és que el nen desitja que jo em faci un cafè per a ajudar-me a posar el sucre. Jo, pensant que pot afavorir la seva motricitat fina, el deixo, però sempre es regala una cullerada de més (o més) a la boca. Vinga a dins!
I la nena, com no se'n refia de què li hagi posat cacau a la llet i per a no estar discutint caaaada matí pel mateix, ara es posa ella mateixa la cullerada de cacau a la seva tassa (per allò de facilitar l'autonomia personal). Però més d'un matí hem acabat amb la llet completament blanca, la cullera tota bavada i la prova de tot, només mirant-la a la cara o més concretament els seus "morritos". 

Sí, molt divertit i a l'hora una càrrega de consciència per a mi.
Lo del sucre, no passa cada dia. Amb els nens davant només prenc cafè els caps de setmana.
Lo del cacau... brrrrr... La majoria de dies ja li poso jo el cacau a la llet i li explico que la llet ja en porta, que remeni, que veurà que es torna més marroneta. Però si la nena està creuada..., tot i ser la nena més dolça del món mundial, pot arribar a ser la nena més tossuda del món mundial i la que crida més del món mundial.
Doncs, pel que deia i a mode d'excusa, li planto el cacau a la taula amb la cullera i apa!

I el cas, és que a part d'això, els meus nens no són gaire de dolços. 

Mengen "danoninos" abans que iogurts naturals. Els sucs, molt socorreguts també per l'esmorzar de l'escola o el berenar (ja intento comprar-los d'aquells que són "exprimidos directamente" o sense sucres afegits). Els agrada la crema de cacau. A qui no? Les xuxes, però evitem tenir-ne... Però poca cosa més... algun gelat a l'estiu, algun donut de tant en quant i para de comptar. No els comprem mai pastissets, ni bollicaus ni coses d'aquestes. Quan he fet algun pastís o coca a casa, no li fan gaire cas. Les galetes sembla que sí que agraden (m'encanta que els hi agradin les casolanes, però mai falten galetes a casa: que si Maries, Dinosauris, Tostaricas...)

O sí que són gaire de dolços?

Apa, apa... no ens amarguéssim tant! (Però cal vigilar!)








AQUÍ HO DEIXO DIT

6 comentaris:

  1. Una lluita això del dolç.....com t'entenc!
    Li compro xupa-xups sense sucre, suc sense sucre.....pero ell vinga que vinga a insistir amb els petit suis en comptes de iogurt natural... i la llet li poso blanca i fa mesos que tinc un pot de cacau buit perquè quan el demani li dic que s'ha acabat :).... i tot el dia me demana xocolata i postres jiji
    M'agrada veure que no soc la unica que tindra un fill diabetic (mode exageracio maxima on).

    Llegir-te m'encanta perquè també ets de les que veu: "facilitar autonomia" on els altres hi veuen un problema o algo que han de evitar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bo això del pot buit! hahahaha
      A casa no ho podria suportar... A mi la llet tota blanca no m'agrada puaj! :S

      Elimina
  2. Doncs a casa no ens agrada massa el dolç a cap dels tres. Al David tampoc: ni caramels , ni xupa-xups, ni coca, ni galetes , ni pastissos/ pastissets, ni postres- ep, flam de vainilla sí!- ni crema de cacau!!
    Xuxes: en comptades ocasions ( cada 2 ó 3 mesos) i segons quines , Aquelles que porten una capeta blanca i prou, les altres no vol ni tastar-les. Xocolata ? sí i tant , Però en comprem poca.
    La veritat és que tenim sort amb això . Ara , hem de ser honestos, la verdura tampoc li agrada gaire, tot i que anem avançant positivament ....
    Vinga lluitadora, que em sembla que et cau la baba cada cop que els veus, jejej.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el dolç m'agrada molt, però clar, sóc adulta i puc controlar-me (crec).
      I els nens, clar, són nens... no es saben controlar. Per a això ja està la mare (i el pare), per a controlar-los. De tota manera, mirant-m'ho bé, mengen gairebé de tot. L'altre dia, al parc, una àvia se'ls mirava ben sorpresa perquè berenaven kiwi i em va dir que als nens normalment no els hi agrada i els meus es van enfadar quan es va acabar...

      Elimina
  3. A casa són molt dolçets aquest parell de bitxos. Els hi agraden molt els iogurts, les galetes, la xocolata, els pastissos...Els intentem donar amb mesura. Però jo puc dir que el dolç és la meva perdició. Si em regalen una capsa de bombons s'esvaeix ben ràpid jiji Suc en prenen poc. Tinc dues dentistes a la familia, i sempre em diuen que els sucs fan moltes càries. De moment no tenen càries. A veure si continua així: jo de petita en tenia facilitat perquè em sortissin i fan mal. Petons dolços pels quatre!

    ResponElimina