dimecres, 28 d’agost de 2013

ADÚLTERS!

La Maria i jo ens vam trobar fent cua esperant a què comencés l’espectacle.
Vàrem tenir una petita conversa cordial. Un breu “com va?” “Bé, bé”.
De seguida va agafar el mòbil. “Fer! Fer!”, deia mentre buscava cigarretes i l’encenedor. Per la manera en què s’expressava era com si parlés en codi. M’ho va semblar. Vaig voler fer un pas enrere perquè la situació i el fum  m’incomodava, però tenia més futurs espectadors darrera meu, esperant el seu torn a la fila. Gairebé els xafo…


Jo em vaig adonar que uns metres darrera meu estava el Ferran. Volia fer un gest per a saludar-lo. També havíem estat companys. Havíem compartit reunions… però també estava parlant pel mòbil, curiosament. Aquell sisé sentit que diuen que tenim les dones em deia que alguna cosa estranya passava.
Em feia la despistada però tenia l’orella ben parada. Estaven parlant entre ells. Podia seguir la conversa.

Adúlters!
La Maria i el Ferran junts… Jo sempre havia notat un especial feeling entre ells. La Maria tenia molts amics del sexe oposat i el Ferran, el mateix, sempre tontejava amb totes. Formava part del seu caràcter extremadament obert.. Ells eren així i  Mai dels mais hagués pensat que els enxamparia així

La Maria estava advertint-lo de la meva presencia. O sigui que la relació si era consolidada, no ho sé…, però molt pública no ho devia ser. Al marit de la Maria no el coneixia gaire. De fet, em semblava una mica “garrulo”. A la dona del Ferran, tampoc la coneixia gaire. L’havia vist un parell o tres de cops, però teníem algunes amistats en comú i, mira! em queia bé… i en aquell precís moment em va fer peneta. El Ferran i la seva dona feien bona parella, però són coses que passen.


En una altra situació, hagués allargat la breu conversa preguntant per exemple quin motiu li portava a veure aquesta obra, però… donava igual… No volia incomodar més a la Maria. Estar-me esperant per a entrar al recinte se m'estava fent etern.


AQUÍ HO DEIXO DIT

4 comentaris: