dimecres, 17 de juliol de 2013

EL LLIT DEL PAPÀ I LA MAMÀ

Exactament no vull parlar del collit. Nosaltres l'hem practicat involuntàriament, insconscientment, sobre la marxa, guiant-nos amb els nostres instints i sentits. No ens ha desagradat. Tots els cops i estirades de cabells es veuen compensats en veure la careta del nen (o la nena) al matí.

Cada nit tampoc els hem tingut al llit, però sent pràctics... va ser gràcies al collit que vàrem poder descansar una miqueta millor. Sobretot el gran, era un addicte a la popa... Imagineu-vos l'estat de nervis si a sobre no haguéssim descansat com hem descansat...

Ara cada cop venen menys al nostre llit. I la veritat, si hi són, molesten, perquè cada cop són més grans i fa calor! A mesura que passa el temps ens anem oblidant del collit i si venen i molesten i emprenyen (amb les estirades de cabell, insisteixo, per exemple), és fàcil que algú emigri al sofà o al llit que ha quedat buit.
Inclús parlant ara d'això, hi penso i se'm fa estrany... com a la petita des del primer moment la vaig tenir al meu llit i és la que menys incursions nocturnes fa... És una marmota! Tant, que crec que ens costarà treure-li el bolquer de la nit, ja que no s'entera de quan se'l fa a sobre. Al gran l'angoixava tant que tot i portar bolquer es despertava per a fer pipí. I llavors, enlloc de tornar al seu llit... on anava?

Però els meus nens no només venen al nostre llit a dormir amb nosaltres. Crec que no venen per nosaltres. És que deu ser que al nostre llit s'hi dorm la mar de bé...

Dimecres pel matí... 7,15h
Pare i mare dutxats i arreglant-se
L'esmorzar sense fer, encara.

Al bany, jo, pensant si agafava o no l'assecador (fa moooolta calor i amb el cabell xop aniria la mar de fresqueta, però no és realment cool... no estaria ben vist... prfurrfurrrrrrrrfffffffffffffffffffff)
Tinc la sensació d'haver sentit uns peuets descalços caminant pel distribuïdor.
Tinc la sensació d'haver sentit una respiració caminant amb els peus descalços pels distribuïdor.
Però tot i sentir-ho, no he vist a ningú.
Em torno a girar per a pensar si m'asseco el cabell.
No! Millor vaig a veure què passa.
M'assomo i veig al meu fill gran agitant-se al meu llit, buscant la posició adequada per a seguir dormint i acabant-se de tapar.
Quin nen!

Segueix sent dimecres al matí... una mica més tard, vora les vuit. Però això, la veritat, passa molt sovint. Podria ser qualsevol dia.

La nena ja vestida per son pare. La baixa a terra i directament puja al nostre llit, per a seguir dormint.
Avui, com és estiu no s'ha tapat. Temps enrera, et demana (exigeix) que la tapis i segueix dormint...

Aaaai el llit del papà i la mamà.
Ah! i no us he explicat que el llit del papà i la mamà és ideal per a saltar i fer volteretes (tot i que de vegades al llit del papà i la mamà, sobretot el gran que és més cabra, ha patit algun accident... però aquest és un tema del que no m'agradaria parlar ara mateix).

AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris:

  1. :) haurem de venir tots a provar aquest llit tan còmode! teniu l'opció de canviar-vos per un llit pitjor, a veure que passa jejeje

    ResponElimina
  2. Te pots creure que m'acaben de fer fora del llit? Està el pare, amb el nen i tot de ninos al que seria el meu costat. Això ja passa de castaño oscuro, home ja!

    ResponElimina