A través de l'escola de la petita em va arribar una proposta de "Happyoga"... (taller de ioga amb nens).
Com aquell dissabte no teníem res especial per a fer i l'activitat era gratuïta, ens hi vam apuntar.
Èxit i Fracàs.
Vam arribar més o menys puntuals, però ja hi havia gent a la sala on es feia l'activitat (bebeteca de la biblio).
Els pocs matalassets que havia ja estaven ocupats. La nostra família va decidir separar-se, per a col·locar-se ens els buits que quedaven. Primer em vaig quedar jo amb la nena, i el meu company amb el nen i després vam canviar. Però posteriorment, els que vam fer ioga vam ser els adults.
De seguida la nena se'n va anar a mirar els contes i el nen, que no participava en absolut de l'activitat, la va seguir.
Per a nosaltres era la primera experiència "ioguística". A mi, personalment, em va agradar tot i aquests petits fallos de logística. L'activitat, pensava, anava encaminada a fer ioga en família. No sé com ho havia idealitzat... La meva idea era poder aprendre una manera de contrarrestar la "hiperactivitat" dels nens en moments puntuals, que aprenguessin tècniques de relaxació... i em sembla que al final la que va aprendre alguna tècnica de relaxació més, vaig ser jo i ells no...
Els nens per als qui anava adreçada la proposta havien de ser menors de cinc anys, tot i que havia nens més grans a la sala. Doncs precisament aquests nens una mica més grandets són els que van fer mínimament cas al responsable.
Què vam fer?
Primer, primer de tot, descalçar-nos.
Las sessió de ioga va començar així:
Ens vam estirar, com vam poder (ja que havia molta gent i pocs matalassets, com deia) i el responsable de l'activitat ens anava parlant. Havíem de tancar els ulls i imaginar-nos que el nostre cos era una estrella de mar. El cap és una punta, les mans ben esteses, unes altres i les cames unes altres... I amb la nostra ment aniríem surant damunt l'aigua del mar. Imaginem-nos que estem a una platja i el sol calenta la nostra cara, el nostre cos. Quin plaer!
Fet això, ens vam convertir en unes llavors.
 |
| trobada a través de Google Imatges a http://full-moon-yoga.com |
Quatre tímids voluntaris eren els encarregats de fer créixer aquesta planta, aquest arbre, fent de pluja i sol. Uns copets amb quatre o cinc dits sobre les esquenes de cada un representaven el reg i els raigs del sol que ens farien créixer. Així, poc a poc ens vam anar estirant i creixent.
També vam practicar algun altre exercici de relaxació, com va ser l'imitar el so (brunzit) d'una abella.
Ens tapem les orelles amb dos dits, tanquem els ulls i... Bbzzzzzzzzzzzzzz
Només ens sentim a nosaltres.
I un mantra, Ooooooooooooooooooooooooooommmmmmmm
Un secret... m'estava agradant i m'hagués passat una llarg estona fent ioga, cremant encens i sentint música de sitar.
Vam respirar, o millor dit vam "observar" la respiració. En parelles o individualment, posàvem les mans a la zona del tòrax per a anar sentint la respiració.
També vam practicar altres exercicis bàsics on es va posar de manifest l'equilibri, que sempre està present en el ioga, en cos i ment.
 |
| Buscat per google i trobat a la pàgina http://www.yoga-atmadharma.cl |
I parlant d'equilibri... també aquesta postura:
 |
| Buscat per google i trobat a la pàgina http://www.xarxafarma.com |
I aquest exercici:
 |
| Buscat per google i trobat a la pàgina http://www.yogajournal.com |
Aquest exercici va ser divertit. El nen es va involucrar una mica i va riure molt ja que al final semblava que acabaríem fent un nus
I aquest altre encara més, però la timidesa extrema dels nens va fer que no en gaudissin prou.
 |
| Buscat per google i trobat a http://www.yogawarrior.co.za |
Es tractava de què els adults féssim aquesta mena de túnel i els nens havien de passar per davall arrossegant-se com cuquets. Després vam fer el mateix però a la inversa, és a dir, els adults ens estirem al terra, tocant l'esquena al terra i anem aixecant l'esquena de manera que quedi aquest espai per a què els nens passin.
La sessió de ioga va acabar amb uns minuts de relaxació. NO ens vam adormir, però gairebé. El responsable de l'activitat ens anava parlant amb veu clara i alta, mentre nosaltres estavem tots estirats (nens no...). Va demanar silenci i va estar a punt a punt d'aconseguir-ho. Sempre es sentia de fons la veueta d'algun nen, però quedava neutralitzada amb la música suau que havia posat.
Un exercici de relaxació com aquest requereix una preparació. Per tant, respirem profundament i escoltem el que ens diu el "guia".
Ell anava dient-nos que ens havíem d'imaginar estesos damunt d'una catifa. Una catifa màgica. Amb la qual podríem començar a elevar-nos. Com la catifa era màgica podríem atravessar el sostre de la biblioteca i seguiríem pujant, pujant, amunt i sense por, segurs de què no cauríem, amb confiança i tranquilitat.
I així tots tranquils miraríem els paisatges que hi hauria davall nostre. Els sostres s'anirien fent petits, tot el paisatge vist des d'allà dalt seria petit, petit... El "guia" anava descrivint tot el que podíem observar i percebre.
Bé, imagineu-vos fluint pel cel i després poc a poc hauríem d'anar tornant, gradualment, al nostre punt de partida. I tranquil·lament, prenent-nos el nostre temps, ens aixecaríem i ja aniríem recollint per a marxar a casa a dinar.
Bé, imagineu-vos uns nens inquiets, parats, estirats al terra i relaxats, en silenci, en pau... Ooooh! Quina utopia! Si algun dia em decideixo a provar això a casa, fent lloc al menjador, amb la tele apagada o com a molt amb música suau (en tenim d'això a casa?), posant el puzzle de foam al terra... i ho aconsegueixo! l'experiència es mereixerà una entrada al bloc.
AQUÍ HO DEIXO DIT
