POSA-LI SAL A LA VIDA

Sí, perquè aviat arriba la rutina un altre cop i així, amb una mica de sal, la vida no és tan avorrida.

Fa temps vaig veure una idea a un bloc (no recordo ben bé quin): sal aromatitzada. Era ben fàcil i donava el pego. Sobretot si ho fas així mono...

La vaig dur a terme pel passat dia de la mare i no cal dir que està fet amb tot l'amor del món.

Tot i que ara no és precisament l'època típica de fer regals, he decidit explicar-la.

Vaig fer quatre ampolletes. Tres amb sal grossa i una amb sal normal.

Necessitarem:

- Sal, la que més agradi.

- Diferents ingredients per a barrejar a la sal.

Les quantitats, molt important, a ull

- Etiquetes adhesives.

- Potets de vidre, que prèviament esterilitzarem (al rentavaixelles, per exemple):

- Algun cordill per a acabar d'ornamentar.

Les variants que vaig fer jo van ser:

Sal amb diferents herbes campestres.

Sal amb timó i olives

Sal amb cítrics

Sal amb vi.

Per a fer la primera, la sal amb diferents herbes campestres, únicament vaig barrejar la sal grossa amb una barreja d'herbetes seques (de les de condimentar)

www.ducros.es

i vinga, cap al potet.

Val a dir, que molt més natural si les herbes són agafades del camp o del test del balcó. Però jo sóc mala cuidadora de plantes... i, és clar, tampoc no tenia res més a mà.

Si s'opta per fer-ho amb herbetes collides del camp, s'hauran d'assecar prèviament. Una manera fàcil i ràpida és fer-ho al microones.

Es posen les herbetes sobre un paper de cuina per a què aquest xucli la humitat i a intervals de 20 segons per exemple, posar-ho al microones, com deia. Si s'ha de seguir, baixar el temps i anar provant a veure si s'aconsegueix l'efecte desitjat. Picar una mica les herbes i fer-les servir. No haurien de quedar en pols.

La Sal amb timó i olives va tenir una mica més de curro... No gaire, per això. Simplement, les olives (negres) les vaig posar al forn per a què perdessin la humitat i les vaig esmicolar. No cal convertir-les en pols, queda bonic que els trossos es vegin una mica.

Vaig triar-les negres, perquè vaig pensar que el contrast de color amb la sal faria goig.

Altra vegada, tot barrejant-ho amb el timó que tenia per a condimentar, i la sal i cap al potet.

La Sal amb cítrics, porta més curro encara... Tampoc no gaire... no!

El que vaig fer en aquest cas és ratllar la pell d'una llimona i una taronja, evitant que caigués la part blanca, i la vaig deixar assecar. De fet, la vaig assecar amb la calor residual del forn, després d'haver deshidratat les olives.

Altre cop ho vaig barrejar amb la sal i cap al potet.

I la Sal amb vi, aquest cop vaig utilitzar sal normal. La vaig tenyir amb unes gotetes de vi negre (la sal queda d'un color lila molt bonic) i ho vaig deixar assecar per a què la sal tornés a quedar ben solta. Estant així, també, cap al potet. En aquest cas, cal dir que la sal costa més d'assecar-se. Cal anar removent i si està en un lloc càlid, també ajuda. A més, a mesura que es vol que quedi amb més color i sabor i s'afegeix més vi, requereix més preparació que les altres sals.

Vaig decorar una mica els potets amb el que tenia. Una mica de washi-tape, cordills, etiquetes, en aquest cas escrites per mi, perquè se'm va tirar a sobre el temps i no podia imprimir-ne de mones, però va quedar força "resultón".

La primera barreja de sal, la d'herbetes campestres, i la de vi, crec que pot resultar ideal per a condimentar carns.

La d'olives, potser per una pasta, mmm, un menjar típic italià..., una amanida..., per una salsa...

I la de cítrics, pel peix, eh? amanides...

És una activitat que vaig fer jo sola, més que res, perquè com deia, se'm tirava el temps a sobre. Però trobo que és ideal per a fer amb nens, ja a què a part de manipul·lar objectes naturals, pot resultar una activitat sensorial, trasvassen la sal a dins els potets, etc.

Per 25 pessetes, altres activitats per a fer amb els nens relacionades amb la sal:

- Excursió a les muntanyes de sal de Cardona.

- Un clàssic: Tenyir la sal de colors amb guixos

- Fer pasta de sal. (jo personalment no n'he fet mai, però a l'escola bressol, sovint en feien, i em tenia fascinada el resultat).

- Escriure lletres o números sobre la sal que hi ha dins una safata

- Jugar al "Un, dos, tres, pica paret" (o a les estàtues de sal)

- Fer pa

- Ajudar a cuinar

- Una que vaig fer l'any passat amb els nens: vaig posar dins un brick de llet, aigua i ho vaig congelar. Després, quan ho vaig treure, els hi vaig donar als nens i amb colorants i sal (la sal va desfent el gel) vàrem fer una escultura (no tinc fotos.........)


I del bloc "manetes i cosetes", que segueixo i m'encanta...

- Aquesta, que fa temps que vull fer: http://manetesicosetes.wordpress.com/2014/07/04/pintar-amb-cola-sal-i-colorants/

- Aquesta també és molt xula: http://manetesicosetes.wordpress.com/2014/07/14/salvem-els-dinosaures-de-la-glaciacio/

I una de molt cruel que em va explicar una vegada un company d'universitat, però que em petava de riure (ho sento):

Diu que al seu gosset li oferia sucre, una vegada i una altra, i una altra i el gosset se li atansava felicíssim, fins que la darrera vegada, li donava  sal...

Ja no dic res més.

AQUÍ HO DEIXO DIT

SETEMBRE

Visc a una de les zones d'expansió de la ciutat més emblemàtica. M'encanta on visc, però no ens enganyem, encant, encant, tampoc en té tant. Ho dic perquè no és habitual trobar-te guiris pel carrer.
L'altre dia en vaig veure un. AQUEST
Ja em va cridar l'atenció per lo ros que era, però sobretot per la seva alçada.
Ens anàvem a creuar, però ja anava distreta amb els nens. Des d'un metre de distància noto que em comença a parlar. I jo, entre la distància i lo poc que vocalitzava el noi no vaig entendre res. Ah! no...! que em parlava amb anglès!!!

Només vaig entendre la darrera paraula de la frase "Basketball".

Visc a una de les zones d'expansió de la ciutat on hi ha un (o dos) pavellons de bàsquet, per tant, li vaig contestar amb la mà indicant-li tot recte "Right now" li vaig dir. "Oh, Straight, ok thank you" va dir ell. (o algo així...)


Right now? RIGHT NOW???


Vols dir que no escoltes massa cançons dels 80? Què és Right now??

Jolíiiiiiiiiiiiiiiiiiin
Ja passo a ser una d'aquelles persones que formen part de les estadístiques de catalans que no saben anglès.
coi! i els meus cinc anys d'escola oficial?!?! I a la carrera, també vaig estudiar una mica d'anglès?!?! I els meus inicis a l'EGB... Si jo era d'excel·lents i notables en anglès!!!

A afegir a la llista de possibles propòsits de setembre:

Practicar anglès

Els altres...

Practicar esport
Fer dieta

hahahaha
No en compliré cap
hahahhaha

AQUÍ HO DEIXO DIT

UNA DE COLLIT

La situació podria ser idíl·lica... Tots quatre dormint al mateix llit...

Peeeeeròooo...

És estiu. Ell llit, és gran, sí, però tampoc tant. Quatre cossos tan empegats... què vols que et digui? Sobretot tenint en compte que sembla que fa dos dies que comença a fer calor de veritat. Quin estiu més estrany, per cert!

El nen, al mig del pare i de la mare, va pegant cops de mà i de peu a "diestro i siniestro". És mogut fins i tot dormint el dimoniet aquest.

Menys mal que la nena té un detall bonic. No parla en somnis. Riu. RIU!!!

Què deu estar somiant?

Quant pagaria per poder entrar a la seva ment en aquell moment...

L'observo.

Una llum il·lumina la seva cara. No sé si era la llum de la tauleta de nit, que sempre hem de deixar encesa si ella dorm amb nosaltres, si era la del passadís, que també havia quedat encesa, si era l'albada entrant pels foradets de la persiana o és que ella té una llum pròpia.

És igual, deixa-ho estar, que el nen t'ha tornat a estirar del cabell... i s'ha trencat l'encant del moment, però estic desitjant que arribi la nit.

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIVENDRES MUSICALS I HIPNÒTICS

NO.

NO parlaré sobre hipnosi perquè no tinc ni pajolera idea. Tot i que la idea de la hipnosi em té com a fascinada.

Peeeerò, de tant en tant, si no hi ha els "dibujos" posats a la tele, o el canal 3/24, tinc el canal de Rac105 a la tele. I vas fent per la cuina, ja se sap, la tele (malhauradament) acompanya.

I si sona la d'avui, hem quedo com a hipnotitzada.

I també és fàcil anar cantant allò de "Uoooo ooo ooo oooh"

AQUÍ HO DEIXO DIT

DIMARTS BREUS

necessito un reset

AQUÍ HO DEIXO DIT

PA

Recentment hem pogut provar un nou producte. Al seu dia, quan el vàrem aconseguir era un producte que estava en fase de proves. Però ara mateix m'han dit que una gent de Barcelona ho ven. 

Es tracta d'una barreja de farines, un preparat, per a fer pa.

Sempre havia tingut ganes de fer pa, però em feia una mica de pressa, sobretot el tema del temps per a deixar fermentar la massa i tal, però ara he tingut l'excusa perfecta i ens hem atrevit a posar-nos-hi. A més, que està de moda. Trending topic :)

Sempre és agradable, satisfactori, compartir aquesta experiència amb els nens: el combinat de farina, sal, aigua i paciència, que de vegades falta. Als nens i a mi. La veritat, és que el procés és fàcil, però s'ha d'esperar a obtenir el resultat i cansa. I si a sobre ho volem tocar tot... buf! salten xispes. Però, sobretot el gran, va voler estar atent en la mesura que li va resultar possible.

Així doncs, amb l'ajuda de la maquineta, vàrem barrejar la mescla de farina (500 g), 285 ml. d'aigua i una culleradeta de postre de sal.
La màquina aquesta del Lidl, es fantàstica, treballa sola i té el bol el suficientment gran com per a treballar a gust.



















També ens vàrem ajudar una miqueta amb les mans per a amassar.
Crec que és important amassar i amassar. També reconec que el resultat final queda lluny de la perfecció, perquè vàrem considerar que era més divertit treballar-ho amb les mans i les mans de nens, són lo que són, tenen molta energia ells, però encara no tenen la traça que caldria (bé, jo tampoc tinc la traça que faria falta).

Estant la barreja dureta, fem una bola i ho deixem reposar durant una hora i mitja.
Després, seguim sobre la taula espolvorejada de farina, que sembla més professional i tornem a treballar la massa i donem forma de pa. Fem els talls, que sempre queda com a més rústic...

Una estona més deixant reposar (20 minuts o així) i després al forn que estarà ben calent.
Ho fornejarem a uns 230-240 graus i quedaran com a la foto.

Després de tastar-ho...

Hem pensat que un ratet més al forn, no hagués estat malament...

No som professionals del tema, però tot i no ser un pa perfecte, si més no pel que fa a la seva execució, el vàrem trobar bo, comestible. Vale! sí! a mi el pa em fascina... soc una gran devoradora de pa: aquelles torradetes de l'esmorzar, entrepans variats, pa amb tomàquet sal i oli, mmmmmmmmm....

Reconec que el resultat queda lluny de ser un pa artesanal, d'aquells de forn de llenya, però si al final serveix per a què els nens se'n adonin de tot el procés, que treballin amb les mans, que sembli màgia... (i evitem, de pas, tenir-los avorrint-se davant la caixa tonta)... súper bé! :D 

I què dir de l'oloreta que queda a la casa?!

Però quin goig!

AQUÍ HO DEIXO DIT

UN SOMNI MOLT REAL

era l'hora aquella en la que el despertador estava a punt de sonar. encara no havia sonat i el son era lleuger, allò que el subconscient ho nota però el cos, físicament, no.

L'arma poderosa de la bruixa Murana va aprofitar aquell moment per entrar dins la ment de l'Hilda.

La noia no sabia ben bé què passava. Va sentir unes paraules, una veu d'home familiar que es dirigia a ella i de cop una porta que es tancà.

De sobte, es va despertar. Esverada, no sabia si havia estat real o un somni, però va tenir por, molta por. Era com una senyal.

Temps enrere, l'Hilda havia somiat que trobava el seu moment. Li havia semblat una via d'escapament i es va aferrar a aquella idea, a aquell desig, més aviat, que no s'havia complit. No es va voler esfonsar i va tirar endavant, com sempre intentava fer. Pensava que algun dia arribaria el seu moment i podria escapar.

De moment, però, havia de seguir amb la seva rutina. Era dilluns i s'havia d'aixecar, això sí, amb una sensació estranya i que no sabia explicar bé. I junt amb aquesta sensació... mal humor, molt mal humor. Potser necessitava dormir més, però en aquell moment, el llit li feia por. Algú havia osat entrar a la seva ment