dijous, 28 d’agost de 2014

UNA DE COLLIT

La situació podria ser idíl·lica... Tots quatre dormint al mateix llit...
Peeeeeròooo...

És estiu. Ell llit, és gran, sí, però tampoc tant. Quatre cossos tan empegats... què vols que et digui? Sobretot tenint en compte que sembla que fa dos dies que comença a fer calor de veritat. Quin estiu més estrany, per cert!

El nen, al mig del pare i de la mare, va pegant cops de mà i de peu a "diestro i siniestro". És mogut fins i tot dormint el dimoniet aquest.

Menys mal que la nena té un detall bonic. No parla en somnis. Riu. RIU!!!
Què deu estar somiant?
Quant pagaria per poder entrar a la seva ment en aquell moment...
L'observo.
Una llum il·lumina la seva cara. No sé si era la llum de la tauleta de nit, que sempre hem de deixar encesa si ella dorm amb nosaltres, si era la del passadís, que també havia quedat encesa, si era l'albada entrant pels foradets de la persiana o és que ella té una llum pròpia.


És igual, deixa-ho estar, que el nen t'ha tornat a estirar del cabell... i s'ha trencat l'encant del moment, però estic desitjant que arribi la nit.



AQUÍ HO DEIXO DIT

3 comentaris:

  1. M´ha encantat, Yolanda! Et trobava a faltar per "aquí" Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també trobava a faltar escriure. A veure si m'arriba la inspiració més sovint ;)
      Ens anem llegint, guapa!

      Elimina
    2. Hi ha temporades que la inspiració marxa de viatge, oi? Jo des del juny que em costa més escriure. I mira que m'agrada jeje. Ens anem llegint, guapa!

      Elimina