divendres, 7 de juny del 2013

DIVENDRES MUSICALS I MERAVELLOSOS

Sí, ara mateix ja no veig les coses negres com la setmana passada. Ha passat una cosa que m'ho fa veure tot de forma meravellosa.
Que no m'he pres res, no.
Com altres vegades, una cançó amb connotacions... connotacions... relacionada amb drogues, vaja! Però jo... jo no m'he pres res.



Tot i que és cert el que dic, jo no poso cançons relacionades amb drogues perquè m'agradin especialment... és una picada d'ull a l'Alícia, la del país de les meravelles, qui, precissament, em va inspirar el passat Dimarts Breu. Però tot i així, diuen que la pel·lícula de Disney era associada als joves hippies (com aquestos d'aquí baix...). Però altres investigacions científiques, he llegit, venen a dir que l'autor del llibre (Lewis Carroll) patia una malaltia, els símptomes de la qual estan perfectaments descrits a la seva obra (alteracions en el tamany de les coses, il·lusions òptiques, incapacitat per a reconéixer cares...)

I avui, segueixo amb el tema amb aquesta cançó, la del conill blanc. Un conill que sempre va pillat de temps:


Per cert, hauré de rescatar la pel·lícula aquesta de Disney per a veure-la amb els nens... Però la de Disney, la versió del Tim Burton, no l'he vista... però no em crida l'atenció... Vull veure amb els nens com l'Alícia es queda dormida per avorriment i comença a somiar i viure les seves aventures.


Una altra cosa que em té encuriosida és saber quan sabré jo que els nens han somiat alguna cosa per la nit. Bé, saber-ho ho sé, perquè es nota. El nen no ho exterioritza tant, però alguna vegada plora dormit. I la nena, parla més. L'altre dia cridava (Actimeeeeeeeeeeel) i sovint crida el nom de son germà...

I de la història de l'Alícia, recordo haver-la llegit en anglès, però en anglès... d'aquells mini-llibres que ens feien llegir a l'escola, no l'obra original! I recordo tenir fotos amb les cartes de pòquer a Eurodisney. Precissament ahir el nen em diria que quan aniríem allà on hi ha el castell que surt per la tele amb els petardos. Traducció: quan posem una pel·lícula i resulta que es de Disney, surt un castell i focs artificials. El castell aquest està a Eurodisney, no? Doncs, un dia li vaig dir que quan fos més gran hi aniríem. Però quan sigui més gran...




AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris: