diumenge, 9 de juny de 2013

PERLES DE COLORS

Avui vull explicar la nostra experiència amb perles d'aigua.
Quan ho vaig llegir al bloc de l'Elisabetsalie, de seguida vaig voler fer-ho jo. -Ja se sap: "culo veo, culo quiero"
 
Ensenyar-los les boletes tan petitones i després veure com havien crescut va ser una gran experiència. Pels nens ratllava la màgia. L'experiència sensorial, indescriptible.
Ens hi podríem haver passat hores i hores enfonsant les mans dins la safata plena de boletes de colors.
El primer dia ho vaig fer amb boletes blanques. No volia que resultessin excessivament atractives a la vista, ja que tenia por que, sobretot la petita, s'ho endugués a la boca. Vaig estar tota l'estona amb ells remenant i tocant les boletes, que si apretant, tirant, trencant... ja que no em feia gens de gràcia deixar-los sols amb les boles.
Un cop les van descobrir, un altre dia ja els hi vaig ensenyar boletes de colors. Ooooooooh! Què boniques. Quant color!!!
Vam crear un parc pels ninos. Vaig posar al petit Messi i al petit Puyol, els de la mona, a la seva particular piscina de boles, però novament era més màgic tocar les boles i ja està. La veritat és que a mi em relaxava i tot. I al nen, prudent que és, tampoc li feia gràcia posar als seus ninos tan adorats a dins de les boles...
 
Per altra banda...
 
En aquests dies de primavera, la nena havia pintat a l'escola amb boletes i vaig voler repetir -ho a casa, però en aquest cas amb les perles d'aigua. A l'escola ho van fer amb bales de vidre.
El nen de seguida va recordar la tècnica que igualment havia experimentat durant el seu pas per la mateixa classe dels "Vailets".




Movem cap amunt, cap avall, dreta i esquerra. D'un costat cap a l'altre. (o així, així, així i així... segons llenguatge gestual de la petita). Es tracta de fer córrer les boletes per damunt del paper (o cartró en aquest cas, que es tracta de reciclar...) ajudant-nos d'una safata. També pot anar bé, si en teniu a mà, les tapes de les caixes grans de folis.


 
Obra de la nena (què aplicada ella! no?) Sembla un jardí amb una rosa ben gran al mig
Obra del nen
Té un estil que ha anat evolucionant
Com això d'embrutar-se les mans amb pintura hi ha vegades que no agrada massa (ho tinc més que comprovat... m'han sortit... finolis?) els hi vaig deixar una cullereta a cada un per a què un cop submergida la boleta dins la pintura l'agafessin sense necessitat d'embrutar-se. I així, deixant anar la boleta damunt del cartró havíem de veure l'empremta que anava deixant amb l'ajuda dels moviments.
 

... a un estil... aquàtic?
Vaig deixar fer al nen... i bé, es va emocionar i l'aigua de netejar la cullereta va acabar dins la safata... desfent el cartró... bé, desfent... va acabar fet una pasta... Va ser una obra d'art ben efímera!
 
 
Tot i l'obra aigualida del nen, cal dir que crec que no vaig encertar gaire la tècnica. La pintura era massa espesa i les boles no corrien bé pel cartró. Crec que hauria d'haver afegit una mica d'aigua a la pintura per què la bola escampés la pintura d'una forma més linial. Així que NOTA MENTAL! per a la propera.
 
AQUÍ HO DEIXO DIT


2 comentaris:

  1. M'agrada saber que la meva entrada meva de les perles d'aigua t'ha inspirat i ha servit per passar-vos-ho bé.
    Molt divertit això de pintar amb pilotes i culleres. Ho havia vist posant taques de pintura a la capsa i fent córrer les pilotes pel damunt, però no així. Algun dia ho provarem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia exactament com ho havien fet a l'escola. Només sé que havien pintat amb boles, potser és com dius tu. El cas és que no corrien gaire les boles i no va quedar tan bonic com ho havien fet ells al cole... Artistes, artistes no em sortiran però estan a l'edat de fer de les seves amb les pintures. Avui també m'han liat una... Sempre idealitzo les activitats però si s'ho passen bé, doncs ja està... és una altra vàlvula d'escapament en hores que ja no són les d'estar corrent i saltant

      Elimina