divendres, 24 de maig del 2013

DIVENDRES MUSICALS PELATS I PELUTS

Aquesta setmana al nen l'hem portat a pelar (a tallar el cabell...). El tenia, el cabell, ja una mica a lo afro... i el barber, un barber d'aquells de tota la vida li ha tallat. Sense màquina ni res, amb tisores.
 
Ell ja té el tema resolt, si més no per unes setmanes ara que, encara que no ho sembli, arribarà el bon temps.
 
 
Ara, la nena... ai la nena! Amb lo maca que està ben pentinadeta, que si dues cuetes petites, dos monyitos, dues trenetes, una cueta petita, una cua de cavall com la mamà... però que no! que no hi ha manera. Ara l'última és que no es deixa ni pentinar el serrell. Li deu molestar que li passi la pinta per la cara. Així ho deu considerar ella. És el que veig pels seus crits. I ella que ni xixa ni limoná... no té el cabell llis però tampoc arrissat del tot. Se li fan rinxolets a les puntes, molt mona ella, però ja el té tan llarg que ha perdut forma. Hem de tornar a la perruqueria per a arreglar-ho, però intentarem aguantar una miqueta més. Jo sóc de les que va dos cops a l'any, tres si hi hi ha alguna boda pel mig...
 
 
Jo el tema el resolc freqüentment amb una cua de cavall. Altres vegades, si per una d'aquelles casualitats tinc temps, em passo la planxa i ala! "melena al viento". Alguna altra vegada, poques això sí, em faig un monyo. I al nen no li agrada, li fa una ràbia... perquè el monyo no deixa opció a què em s'emboliqui amb el meu cabell. Està obsessionat amb el meu cabell. Alhora d'agitar-se per a anar a dormir, necessita tocar-me el cabell i a mi al principi em feia gràcia, però ara ja molesta, sobretot perquè moltes vegades ho fa amb tanta passió que m'estira els cabells i fa mal. Si el que faig és intentar fer-lo dormir, intento aguantar estoicament. Intento, dic, perquè si s'allarga massa la sessió... molesta. Ara, si això ho fa com quan sovint passava les nits al nostre llit, al de matrimoni... si enmig de la foscor de la nit, trencant dolços somnis o interrompint el descans, si llavors sento l'estirada de cabells surt la fera que porto dins i no importa que qui ho faci sigui el meu nen!
Sovint l'amenaço dient que em tallaré el cabell com el Jordi. (un amic nostre que està rapat). "NOOOOOOOOOO", diu en to queixós.
 
Bé, si em quedés tan bé com a aquesta, potser sí que m'ho plantejaria més seriosament:



És igual, em quedés com em quedés... estic pensant que tant dona... jo sóc més de Rapunzel.

AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris: