divendres, 31 de maig de 2013

DIVENDRES MUSICALS PENDENTS DEL RELLOTGE

Estic farta, FARTA de dependre del temps, del rellotge.
Estic farta de no tenir temps! De dependre del rellotge i els horaris. I dels terminis. FARTA! Cal que m'extengui en reivindicacions?
Farta d'haver-me de llevar a una hora determinada, tot i que està assumit, estic farta!
Farta de què un cop llevada i amb la cara rentada, tot i que ben esmorzada, no tingui humor per a aguantar la (Poca) velocitat dels nens a primera hora del matí...
Farta d'haver d'estar determinades hores a dins d'una oficina i que A SOBRE aquest horari sigui incoherent!
Farta d'haver de presentar impostos, per a després, el mes següent, haver-ne de presentar més. Qui va inventar el calendari fiscal?

Tot seria molt més fàcil si no tot fos així com dic. Estic segura!

Aquesta setmana els nens (com no) m'han donat una lliçó:

I és que (us ho havia dit?) estic farta d'haver de córrer pels matins per aquesta raó (la del temps). I estic farta de no poder-me controlar i acabar cridant i de mal humor.
Doncs un dia d'aquesta setmana, no sé com va ser... potser ja em vaig donar per vençuda (amb la conseqüent ràbia que dóna el saber-se perdedora). Jo anava bambant per casa. La nena fent la seva. És a dir, fent qualsevol cosa menys esmorzar. Havia aconseguit vestir-la però no sense haver fet un concert de crits i plors (ella, els meus plors van per dins). I el nen... al nen l'havia vestit son pare, però estant encara al llit. I ni s'havia posat de peu. Sort que en algun moment va estar lúcid i sabia que l'havien vestit. Altres vegades no sap com, es troba vestit i es queixa perquè no s'ha pogut acomiadar de son pare, que marxa abans que nosaltres, cap a la feina. Bé, aquell dia sí que va tenir una mínima consciència. Però allà estava, allà continuava, estirat amb el cap sota el coixí, amb el xàndall posat i els keds! i jo aprofitant el temps i calçant-me, fent les darreres coses que es fan abans de marxar al carrer. I de sobte passa pel meu costat amb un bon humor impressionant, amb cara de relaxat, em mira i somriu, encén la llum del bany, se'n va a fer el primer pipí del dia i jo al·lucinant... però el seu somriure me'l va contagiar i vaig demanar-li que es begués la llet, com un cohet! ja que havíem de marxar. Suposo que l'expressió aquesta del cohet li va fer gràcia i sorprenentment em va fer cas. Darrera seu, la nena, qui també com un cohet es va acabar el seu esmorzar.
Vam marxar de casa, cap als "coles", més tard del recomanable, però dins del nostre normal horari i amb satisfacció i bon humor.

I com no tot el relacionat amb rellotges em posa de mal humor. No! Els rellotges són complements per a anar a la moda. Hi ha qui els col·lecciona. N'hi ha d'haver de ben originals, és clar!

Dir l'hora en català, és part del nostre patrimoni català. I en anglès, les hores en punt són (O'clock!) denoten puntualitat anglesa.
Els rellotges són presents a la música, també (us sona, no? allò de "Reloooj no marques las hoorassss"). O títols de cançons en anglès.
Us deixo aquesta cançó:



Per cert, vull posar en pràctica una representació gràfica del temps per a què els nens entenguin que anar a dormir aviat significa dormir més hores... Cada dia se'ns fan les mil!!!

AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris: