dijous, 23 de maig de 2013

ENTRADA DOLÇA

Avui vull explicar en què va derivar el pastís d'aniversari que volia fer pels nens.

Més o menys era aquest:

Típic pastís tupsy curvy que no sé fer


Del resultat final, no hi ha fotos. No hi ha fotos, perquè ni de lluny va quedar així. M'explico:
Mentre anava muntant els detallets, la gravetat va fer de les seves. Absorta en el meu treball, això que pujo la vista, la baixo, la torno a pujar... Oh-Oh! diria que el grau d'inclinació no havia de ser aquest... (Hom s'imagina que va passar el que havia de passar).


Però en un moment de compostura, i tot i els dies de treball i el temps invertit, em vaig comportar com una adulta i enlloc de posar-me a cridar i plorar o tirar-me al terra... vaig decidir treure tot el fondant, tirar-lo a la brossa i quedar-me amb el pa de pessic. No m'agrada tirar el menjar i llàstima del fondant, però en aquell moment no se'm va ocórrer com aprofitar-lo... Fet a trossets el pà de pessic, el vaig guardar al congelador i quan tingués ganes, ja faria cake pops.
I, mesos després, va arribar el moment... Aprofitant que es celebraria el dia de la mare i que ja havia passat un temps des del desastre del pastís... em vaig tornar a posar mans a l'obra.

Vaig decidir que volia un resultat de professional. Així doncs, i com això de la rebosteria creativa està tan de moda i que fins i tot a Lleida hi ha llocs on pots trobar material, vaig pensar fer-ho més seriosament això dels cake pops. I és que aquesta que explicaré, no és la meva primera experiència, potser és la tercera.
La primera va ser després de cobrir el meu primer pastís de fondant.
Primer recobriment de pastís que vaig fer amb fondant. Intentava ser un Ipod...

Com havia retallat una mica el pa de pessic, vaig guardar els retalls i vaig fer una mena de boletes cobertes de xocolata negra. No s'aguantaven al pal, que era de brotxeta, però les boletes en sí estaven boníssimes.
La segona va ser pel passat aniversari del meu company. Aquesta vegada vaig voler fer cake pops quadrats, com si fossin regalets i sense palet, que encara no estava preparada per a això... Vaig fer-ho amb xocolata blanca tenyida i el resultat, tot i que bo (de gust), no va ser lo vistós que a mi m'hagués agradat. La veritat és que és difícil treballar amb xocolata tenyida. Així, (és per això que us dic que volia fer un treball més professional) vaig comprar candy melts i bastonets especials per a cake pops. Els candy melts és el que he vist que es fa servir per a cobrir les boletes de pa de pessic. Són una mena de botons de xocolata tenyit de colors. Bé, realment no sé si és xocolata només, crec que és quelcom més industrial...
Candy Melts


Si algú encara no sap el que són els cake pops, podríem dir que són una mena de xupa-xups però fets amb pà de pessic, o sigui, unes boletes de pà de pessic enganxades a un pal.

Queden vistosos sobretot per la decoració que se li vulgui (pugui) donar. Són fàcils de fer, però és una feina entretinguda.

Mans (ben netes) a l'obra, com deia... nens fora... i jo sola a la cuina, que desestressa...

* Vaig deixar descongelant una de les bossetes amb restes de pà de pessic.
* El següent pas va ser abocar-lo a un bol. El pà de pessic estava suficientment esmicolat, tot i que encara em vaig ajudar amb l'ajuda d'una forquilla. Com a més portava ja melmelada de cirera i buttercream (una crema feta a base de mantega i sucre), que havia posat quan en un principi havia de ser un pastís de fondant... va ser fàcil treballar la massa. No va caler posar res més.
La massa es treballa amb les mans.
En cas que es facin els cake pops partint de retalls nets de pà de pessic a mi m'agrada esmicolar-lo amb la picadora i afegir-hi formatge fresc (tipus Philadelphia). Hi ha qui posa Nutella o simil·lar, però quan jo ho he provat, no m'ha acabat de convéncer (no pel gust, que segur que és boníssim, si no perquè no he pogut treballar bé la massa).
La consistència... a veure si m'explico... que sigui fàcil fer boletes (a lo pedreta, pedreta ben rodoneta...) i no quedin les mans enganxoses. També hi ha motlles per a fer cake pops i fins i tot una maquineta on afegeixes la massa del pà de pessic dins unes cavitats que tancades donen la forma de boleta..., però vaja! jo penso que no cal tant, que ens omplim de trastos. Fa pena fer un pà de pessic per a destrossar-lo, això sí, però es pot optar per fer-ho amb restes d'algun que no ens haguem acabat, etc. o fins i tot amb galetes.

En fi...

* Es deixen les boletes a la nevera, res una estoneta, uns 15 minuts... mentrestant, es van preparant la resta de materials (els candy melts o xocolata, els palets i el que sigui necessari per a decorar la boleta ja coberta).



* Els candy melts es fonen al microones o al bany maria. Jo vaig optar per la primera opció i poc a poc anava fent. Vaig posar la quantitat que vaig considerar en un bol de vidre (al tanto, que crema!) i a tandes de 20 segons més o menys els vaig anar desfent. He de dir que la meva experiència amb els candy melts va ser un tant nefasta. No obstant, vaig llegir -ja després de tenir fets els cake pops- que es pot afegir una mica d'oli vegetal a la massa fosa. Entenc que es fa així, un cop desfets els candy melts es tira una mica d'oli i es remena per a què quedi ben integrat. Jo, amb els candy melts em vaig trobar que quedaven molt espessos i costava banyar les boletes. Però (coi que m'enrotllo), segueixo amb el procediment...
* Amb els candy melts fosos, es suca la punteta d'un bastonet i es clava a una boleta de pà de pessic. Amb compte. El bastonet hauria de quedar clavat només fins a mitja boleta. Deixar cap per avall i així anar fent.
* Fet això, jo s'haurien de deixar uns 15 minuts les boletes al congelador per a què siguin més consistents. Es tracta de què la boleta quedi ben unida al bastonet gràcies a la xocolata solidificada.

Jo ho vaig provar només deixant-les a la nevera i només em van començar a quedar bé els cake pops quan les boles les havia deixat al congelador. Però no és ben bé una deducció feta després de prova-error. Crec que també hi va tenir a veure el treballar amb els candy melts o amb xocolata. Bé, segueixo...
* Ara és l'hora de banyar les bolets que ja estan enganxades als palets amb els candy melts. De ben segur que els candy melts s'hauran solidificat. Torneu a fondre'ls al microones, amb cura per a què no es cremi la xocolata, i torneu a tirar-hi oli.
* Amb l'ajuda d'una cullereta o una forquilla es banyen les boletes. S'han de donar uns copets al "canto"  del bol on hi ha la cobertura per a ajudar a retirar l'excés que tingui la boleta. Amb compte o la boleta es suicidarà. Seria ideal que la cobertura de xocolata o candy melts fos prima, així nos veuran llepades.
* Decoreu. Jo hi vaig tirar unes perletes de sucre de color blau, que per cert, em van servir per a subornar al nen i fer que em deixés treballar sola. La decoració s'ha de fer abans de que la cobertura de xocolata o candy melts s'assequi.
* Després, es claven el cake pop a una base de forexpan, etc. que s'aguantin drets, vaja.
Això seria més o menys la manera de fer cake pops (o la meva manera o la que he aprés mirant per internet)



Segueixo amb la meva experiència:
Amb el que vaig tenir més problema va ser amb banyar les boletes als candy melts. Jo, novata i no professional..., no vaig posar oli als candy melts. Aquesta mena de xocolata fosa va quedar amb una textura lletja. Després, les boletes queien del seu bastonet. De vegades en banyar-les o si havien superat aquesta prova, un cop estaven punxades a la base...

Com ja estava posada en el tema i aprofitant una sortida del meu company al súper li vaig demanar que em comprés xocolata fondant. Aaaah amigo! Què bé! A més em va comprar xocolata Torras. Molt millor que el de Nestlé per a treballar amb els cake pops. De veritat! no ho dic per fer país.
Què bé que es va fondre i què bé que es sucava!
En aquesta fase ja havia provat també a deixar les boletes al congelador abans de banyar-les però realment crec que el secret d'un millor resultat va ser la xocolata.
Mireu: aquí us deixo un enllaç a la pàgina de l'Alma Obregón. No sé si la coneixeu però és una eminència en el món "cupcakecaire". Explica com fer cake pops d'una manera molt divertida.
I segueixo... Els cake pops eren fets per a commemorar el dia de la mare i no és que decidís fer-me jo mateixa un homenatge, no... En vaig menjar, clar, però era un regal per a la meva santa mare i una altra mare molt propera, la meva germana.
Vaig voler fer una presentació mona. Vaig comprar unes galledetes que són per a cobrir els testos de plantes o flors i vaig posar els cake pops a dins, clavats en perles d'aigua com si fossin plantetes i protegits amb paper del mateix color que la galledeta.
Parèntesi: sí, sí, hem començat a experimentar amb perles d'aigua. El que passa que últimament no anem massa bé de temps a casa i les experiències s'estan començant a quedar aparcades...
Perles d'aigua posades en remull
Aquí, a continuació... teniu el resultat, a punt de portar a casa de ma mare i celebrar el seu dia. Per cert, quina calor que va fer aquell dia! pensava que no arribarien... però sí! van arribar!

Ideals per a regalar a la mare, o al pare, o a la veïna, o a la germana o a la tieta o al tiet, per acompanyar el cafè, el que fas a casa o amb convidats...

 


Ah... Si hi ha algú llegint això i que es pregunta quin pastís vaig fer per l'aniversari dels nens... doncs un pastís de petit-suisse (o Danonino que es diu ara...)
Trobeu les set diferències amb la foto de dalt de tot?

Potser no tant vistós, però boníssim i lleuger.

AQUÍ HO DEIXO DIT.

2 comentaris:

  1. Doncs penso que t'han quedat molt bé! I ja saps que penso que no és fàcil que surtin a la primera... Salut i calories!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,salut i calories... tot i pensant amb l'operació bikini...

      Elimina