divendres, 17 de maig del 2013

DIVENDRES MUSICALS I SALVATGES

L'altre dia, sense saber com el meu company va començar a tararejar una cançó d'Àlex i Christina. Aquella de "dulce maldición... nanananananananannana corazón". Sense saber com, em vaig recordar una mica de l'estrofa en qüestió i amb el sopar ja a taula ho vam començar a cantar ben fort. A la nena li va agradar i només feia que dir-nos "més!" i nosaltres, vinga, una altra vegada a cantar.
Un altre dia vaig buscar-li el vídeo al Youtube i la nena se'l mirava embobada... i és que ja vaig dir alguna vegada que a la nena li agrada el "chas y aparezco a tu lado". I em feia molta gràcia com se'l mirava el vídeo i més i més que demanava i li vaig dir que la senyora que canta aquesta cançó es diu "Christina Rosenvinge" i quin fart de riure quan la nena ho repetia "quitina Totevige". Son pare no hi era i vaig pensar que seria divertit que s'ho aprengués i després li digués, però... no ho va fer.

I mentre em mirava a la nena entusiasmada amb el vídeo, vaig pensar que estava molt bé que li agradés aquesta música, ja que a mi, de més joveneta també m'agradava molt i que tot i que ara li he perdut la pista, crec que és una noia a la que li agrada molt la música i que, en el fons, ho fa bé i que té cert estatus en el món indie.
I mentre em mirava a la nena entusiasmada amb el vídeo, me la vaig imaginar fent-se gran i a lo "Christina Rosenvinge", passejant pel costat salvatge de la vida amb el Lou Reed vestit tot "entrajat" (com en aquesta cançó que us poso)




Bé, millor que la nena s'aparti una mica de la vida aquesta, ja que la cançó està dedicada a una antiga companya de pis, que es deia Sara (bonic nom, per cert) i que va caure en el món de les drogues.

AQUÍ HO DEIXO DIT

2 comentaris:

  1. M'agrada molt la Christina, la teva filla serà una bona indie... Igual es troben amb el Bruno als concerts :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si encarrilem a les noves generacions i saben apreciar la bona música :)

      Elimina