divendres, 8 de novembre del 2013

DIVENDRES MUSICALS DE NOVEMBRE

El novembre de l'any passat feia pública les meves inspiracions a través del meu bloc. I demà fa justament un any de la publicació de la primera entrada. És el meu humil bloc, petitet i no vull muntar cap festassa ni res per l'estil, només aquestes paraules en un divendres musical de novembre, com el de l'any passat. Sí, era un divendres també en el que obria una entrada per a presentar-me. (Per a llegir-la, aquí)
I també donar les gràcies als que anònimament o deixant algun comentari passen alguna vegade per aquí. Gràcies per llegir alguna de les més de cent entrades que he escrit, algunes més interessants que altres, suposo, però aquí estan.




En un any no he perdut la il·lusió per trobar una estoneta i posar-me a escriure en aquest espai, però també reconec que molts cops les idees no apareixen i sort de la meva obligació: els dimarts breus i els divendres musicals... Aquestes dues "seccions" serveixen una mica per a mantenir viu el bloc i explicar alguna coseta, encara que sigui una xorrada.
Però sigui com sigui, encara tinc ganes de continuar i de moment, continuaré. Sona a amenaça...?


Avui porto una cançó dedicada al novembre, el mes en què estem i en el que celebro aquest proper aniversari de bloc.



Sí, són els Guns N Roses, aquella banda rockera, del dur, dels anys... més aviat 90. I aquesta cançó, diria, que del disc més exitós. Per aquella època tots ho escoltàvem, tot i que no tots fossim heavys!!!

Feliç primer aniversari i gràcies als que d'una manera o altra participeu (als que m'inspireu, als que em llegiu...).

AQUÍ HO DEIXO DIT

dimarts, 5 de novembre del 2013

DIMARTS BREU

- Mamà, què diu eliminat?

- Vol dir que no es pot trepitjar la gespa

- Mira, mamà, hi ha per escalar

- Sí, és un rocòdrom, això.



- Mamà i com es va fins allà si no es pot trepitjar la gespa...?


.
.
.
- Mamà!!! que com es va fins allà?!

.
.
.
- MAMÀ!!!

- Booona pregunta, nen!

Juas, juas o la lògica aplastant d'un nen de quatre anys.



AQUÍ HO DEIXO DIT

dimecres, 30 d’octubre del 2013

EL DESTÍ (II)

Aquest estiu que tot just acaba de passar, els nens al casal on anaven, un parell de dies van fer una manualitat que consistia en fer un collar o una polsereta. A través d'un escubidú de fer pulseres, anaven passant una mena de tubets gairebé minúsculs de colors, com quan es fan els collars amb macarrons...

Quedaven vistoses les joies aquestes.

Per cert, que arrel d'això vaig ensenyar al nen a fer nusos, que encara no en sabia. S'enfadava perquè no li sortia a la primera, però armant-me de paciència li vaig explicar que al principi no les sabem fer totes les coses i que després les aprenem a fer a base d'anar provant i equivocar-nos. Aquell dia devia tenir la vena sermonera... Total, que al final va aprendre ;)

I tornant al destí uhuhuhuh....

Doncs els tubets aquests de colors, que resulta que es diuen "Hama Beads", em resultaven familiars en veure'ls en forma de polsera, ja que el mateix dia, vaig veure aquesta entrada al "Blog de los Bombones" (clicar per a veure, ja que ella explica amb pels i senyals què és això amb un nom tan estrany).



La veritat es que em sonaven molt també, perquè una companya meva de feina té un "posagots" fet amb Hama Beads. No sé d'on el va treure ella, però ara sé que es pot fer a casa senzillament.
A l'enllaç que us he posat està molt ben explicat. 
La idea, la proposta, em va semblar molt atractiva i no me'n vaig poder estar de guardar-me la idea per a futur regal. Així que un dia que em vaig apropar a l'Abacus i vaig veure que n'havia, vaig emportar-m'ho.
Ho tenia guardat. A l'estiu no vàrem fer gaires activitats d'interior, però ara ja comencem a fer alguna coseta.
Una de les que hem fet ha estat oferir aquesta joguina nova, intentant crear expectació...

Al principi el nen no es va interessar massa i la pega és que al paquet que havia comprat només anava una base. La meva proposta inicial era que el nen fes alguna figureta amb els Hama Beads i la nena ho enfilés als escubidús, així estaria entretinguda una estona fent polseres i collars.

Per cert, vàrem tornar a practicar nusos amb el nen...

Doncs, com deia, el nen va passar una mica del tema i em vaig quedar amb la nena, qui anava posant peces a la base. No seguia cap pauta més que anar posant en filera peces de colors, colors i més colors. Ja estava bé... Era una manera de treballar la motricitat fina ;)
Al cap d'una estona va tornar a aparèixer el nen i ja va mostra més d'interés...
Li vaig ensenyar les mostres que anaven al paquet i li vaig explicar què podíem fer.
Les mostres eren plantilles de lletres i va voler fer la seva lletra.

Vaig començar a fer-ho jo, seguint exactament aquesta mostra, però el nen va voler fer la seva i posar els colors que va voler. No importava. Vaig trobar interessant que, a part de treballar la motricitat fina, podíem treballar el comptar, ja que comptaven quants "hama beads" anaven a cada línia que estàvem muntant.
A mesura que anàvem acabant vaig aconseguir que fes una mica de cas a la mostra que teníem i va traçar l'ombra que representa que tenia la lletra, mitjançant "hama beads" negres.

Quan vàrem acabar de muntar, li vaig dir que el que seguia ho havia de fer jo, ja que necessitava la planxa. Al paquet venien unes instruccions molt senzilles. La qüestió és no posar la planxa amb massa temperatura.

En un tres i no res, les peces es van anar unint fruit de l'efecte de la calor de la planxa. Abans de desenganxar-ho, vàrem veure com el que eren formes circulars, s'havien unit quedant formes quadrades.




I ben content que es va quedar el nen amb la seva lletra!

La següent vegada, hem fet dibuixos més divertits amb idees que vaig trobant per internet. Ja he comprat un parell de bases més i jo ho he trobat divertit, interessant i addictiu. Mentre els nens han anat remenant amb els Hama Beads jo he fet aquesta Hello Kitty:


S'ha de tenir en compte una cosa. Si es fa servir alguna mostra, cal preveure si s'ha de girar o no. És a dir, si ara es copia tal qual aquesta Hello Kitty, al planxar i donar-li la volta, el llaç quedarà a l'altre costat. No sé si m'explico... I vigilar, perquè si salta un hama bead...ai ai ai... En el cas de la Kitty i amb ganes d'acabar, vaig col·locar un on no tocava... Però és igual... els nens van flipar quan la van veure acabada.


I una altra cosa: per a fer posagots, caldria una base circular. Amb les bases quadrades i rectangulars, no me'n he acabat de sortir i vaig veure, crec que a l'Abacus també, que hi ha bases rodones.



AQUÍ HO DEIXO DIT






dimarts, 29 d’octubre del 2013

DIMARTS BREU

Sona el despertador. Et despertes, contrariada, no saps quin dia és. Penses... "és el dia aquell que tenia festa però m'havia d'aixecar aviat igualment?" No... Encara no ho és. És el dia aquell que no tens festa i t'has d'aixecar aviat, igualment.

Sona el despertador i et sents abraçada.
Vols dormir, però t'encanta l'abraçada.
Acte seguit, uns peuets descalços entren a l'habitació. Es fa lloc al llit.
Torna a sonar el despertador.
Vols seguir dormint, però serà millor llevar-se i començar la rutina.

Els dos nens avui s'han llevat molt aviat i tot és molt més fàcil. Gràcies també a la inestimable ajuda del que m'abraça.
Llàstima del pipí fet a sobre a última hora (la nena... aix!)
I llàstima, també, de la noia GROLLERA que ha cridat darrera meu a l'autobús: "muévanse, vamos!"

AQUÍ HO DEIXO DIT

divendres, 25 d’octubre del 2013

DIVENDRES MUSICALS EN COTXE

És que és pujar al cotxe i sentir la veueta dels nens "cançons de nenes, piplau"
Nosaltres som els únics responsables d'haver habituat als nostres fills a sentir cançons infantils al cotxe.
Però quan es passen tantes hores al cotxe, com les que vàrem passar les darreres vacances... és una agonia anar sentint tota l'estona les mateixes cançons. Inclús si és aquesta...
És una llàstima però també els estem avorrint.

Un dia vàrem intentar canviar. Ens vàrem arriscar. I si... (no!, vols dir?) I si posem un altre disc?
Nosaltres li vàrem posar tanta, tanta il·lusió... que els nens es varen emocionar amb nosaltres.
Va ser tanta la eufòria que vàrem anar ballant dins el cotxe (amb el cinturó de seguretat i asseguts, però ballant).
Inclús la veueta del nen es va sentir dient... "aquesta m'agrada, mamà..."

El canvi va venir de la mà de...




I ens vàrem sentir tant "lucky... so so lucky"

Està clar que a casa (o al cotxe) ens agrada els "du-du-ru-du-du-ru"...

Ah! i no... no són alemanys, són escocesos... (Oh Escòcia... m'agradaria que fos un proper destí turístic...)


AQUÍ HO DEIXO DIT

dimarts, 22 d’octubre del 2013

DIMARTS BREU

Conversa breu de dimarts al matí...

Els petits estrenen sabates.
Els "keds" de la nena, fan molt soroll. És a dir, la nena va caminant fent molt soroll amb els "keds" nous. S'ha de notar que són nous, però la veritat és una altra. Segons la nena, camina així per a espantar al monstre.

- Quin monstre?
- El monstre que ve a casa...
- Eh? A casa ve un monstre?
- Sí, va a l'habitació del meu germà i es posa les joguines a la boca.
- Puaaaaaaaj! El monstre xupa les joguines del teu germà?... i les teves no?
- Noooo, perquè jo no tinc joguines a la meva habitació.

Acabáramos!!!

La nena té molt integrat el que és el joc simbòlic i ja no considera joguines a tot allò que hi ha a la seva habitació.

AQUÍ HO DEIXO DIT


divendres, 18 d’octubre del 2013

DIVENDRES MUSICALS I MELOSOS

En un to poc melós, dic...:
NO, no vull baixar més al súper, perquè ahir ja hi vaig anar dues vegades:
A comprar el pa i alguna coseta més i després perquè no havia llet i me'n vaig adonar a darrera hora.
Avui no vull baixar més al súper.
I l'altre dia el meu company em va dir que no havia mel. S'ha acabat, però jo no me l'he acabat que no m'agrada... Ho haurem d'apuntar a la llista de la compra si volem tenir-ne, perquè si no és d'aquesta manera, jo no compraré mel... (AI, Santa LLista!), però avui... avui, no vull baixar més al súper.

La mel... la mel deu estar al sol:


AQUÍ HO DEIXO DIT