dimecres, 24 de setembre de 2014

RUMORE, RUMORE, RUMORE

Des de dilluns a la tarda i durant més de 24 hores, Lleida s'ha mantingut al mapa però envoltada d'un núvol. I no, no ha arribat la boira, encara... El núvol, metafòric, és un núvol de rumors.

Tot arrel del inicialment misteriós apunyalador de Lleida.
Inicialment...
Inicialment (és a dir, a través del boca a boca, whatsapps...) es va dir que un magrebí anava apunyalant a diestro i siniestro a gent pel carrer a Lleida.
Per la tele, poca informació. Ara, el whatsapp treia fum i ja arribaven fotos de l'enrenou que teníem ben a prop.
Reconec que tenia ànsies d'informació i a través del facebook anava enterant-me de coses. De la veritat? No ho sabia si era la veritat, però la informació (o desinformació) i el morbo anava arribant de forma més que instantània.
Casualment, havia una noticia que el Diari el País havia donat el mateix dia i es colava entre la informació de les agressions de dilluns passat a Lleida. La gent, i entenc que ofuscada, va començar a relacionar una cosa amb l'altra. I, sí, clar, estava claríssim que l'agressor era un moro que estava perpetrant un atemptat terrorista yihadista a Lleida. Per tant, podia ser que no fos un agressor sol si no que anés acompanyat. A més, la gent deia que havia hagut agressions a diferents barris de Lleida.
I jo què sé...?! Les cinc persones que van resultar apunyalades estaven dins un radi molt reduït i en el que fàcilment s'hi pot arribar caminant d'un punt a un altre en poca estona i molt més ràpid, corrent. I ho dic amb bastant coneixement de causa, ja que és una zona que conec.
Ara, si resulta que a Cap-pont també n'havia fet de les seves, doncs, ja potser sí que n'havia més d'un i més si a sobre a una des les víctimes havia deixat el ganivet clavat. O en portava més d'un o n'havia més d'un d'individus.
AIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII


Molt confús tot, no?
Més tard, se sabia que les víctimes tenien diferents procedències, per dir-ho d'alguna manera... (un sudamericà, una algeriana, un espanyol, un xinès i un pakistaní). Tot i que sembli un acudit, no ho és i així, a la gent com li podia semblar estrany que un "moro" hagués agredit a una algeriana ja es va començar a dir que era un home de pell fosca.
De veritat, aquelles hores varen ser realment boges, tothom dient de tot. Llegint i escoltant de tot...

Total, que ara resulta que el yihadista ha resultat ser tot lo contrari, un xenòfob, membre o simpatitzant d'una organització neo-nazi de Logronyo, d'on resulta que és aquest paio, que estudiava medicina a Lleida... Apa!

Deu n'hi do

i a mi aquests dies, amb tant rumor i tant informació confusa... Bé, informació, qui l'han donat, que n'hi ha que també pensem que en certa manera ha faltat informació. O simplement, és que volíem saber i saber i no sabíem on trobar la informació... potser encara no es podia fer públic o no es sabia més.
Deia, que amb tant rumor i informació confusa, amb tan pànic...
m'ha vingut al cap una cosa que va passar fa temps.
Està relacionada amb les riuades que van passar a Lleida al 1982. Una nena, era jo. Les riuades les recordo, perquè, igual que això que ha passat ara, va ser una situació excepcional.
El meu cole estava a prop de la Rambla Ferran, carrer que va quedar totalment inundat, però com des d'aquí el cole ja quedava més alt, no va arribar a passar res. Jo encara vivia una mica més lluny i el riu quedava lluny, lluny, però no podia evitar aquells dies mirar cap enrera quan ma mare em va venir a buscar amb el paraigües, sota la pluja...
Després, tot, aparentment va tornar a la normalitat. Bé, la gent que ho va patir de primera mà, devia tardar més en tornar a la normalitat... em faig càrrec.
Però deia, que tot això de les riuades ja estava més controlat, anàvem al cole i de repent una altra notícia.
Recordo com la srta. Imma de segon d'EGB ens feia recollir ràpid, ràpid, era divendres i ens deia que li havien dit que una muntanya s'estava ensorrant i que corríem perill. JO no entenia res. No em podia imaginar com una muntanya es podia ensorrar així tan fàcil, però clar si ho deia la Srta. Imma i amb aquella histèria...
Tot, tinc la impressió, va quedar en res. Que va resultar ser un bulo.
Recordo que el dilluns, la senyoreta em va renyar per no haver fet els deures (unes operacions de restes dels quaderns Rubio de l'època). Jo, innocent, a la pregunta de si m'havia oblidat de fer-los o bé m'ho havia deixat després de l'estat de confusió arrel de la notícia, vaig respondre amb la veritat. La veritat és que m'havia oblidat completament de fer-los, inclús recordo haver estat jugant tant tranquil·la i feliç a la meva habitació amb les meves nines i pensar que aquell cap de setmana havia acabat els deures molt aviat...
...
...
I bé, ha anat passant el temps i jo sempre he recordat lo de la muntanya. Em venia al cap la imatge d'un arbre talat que cau i no sabia com podia passar el mateix amb una muntanya. I no entenia, que la planeta Terraferma tingués una muntanya tan a prop que ens pugués fer tant mal...

Gràcies a l'internet, crec que ja entenc el que va passar
Durant els aiguats del novembre de 1982, el poble (vell) de Pont de Bar va patir l'esllavissada de la muntanya i va desaparèixer. La quantitat de terra que arrossegava el riu era un perill, degut a l'efecte de la presa que es podia formar i la posterior força de l'aigua.
Els rumors van arribar fins a Balaguer i Lleida on, sembla ser, es va demanar evacuar les zones properes al riu... les que ja havien patit dies abans el desbordament del riu al pas per la ciutat.

Millor explicat, aquí:



Compte amb els rumoooors...

AQUÍ HO DEIXO DIT



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada